Abu-Mansur Abd-ar-Raixid

(S'ha redirigit des de: Abd al-Rashid ben Mahmud)

Abu-Mansur Abd-ar-Raixid (1024 - 1052) Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, fou sultà gaznèvida (1049-1052).[1]

Plantilla:Infotaula personaAbu-Mansur Abd-ar-Raixid
Biografia
Naixement1024 Modifica el valor a Wikidata
Mort1052 Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Sultà de l'Imperi Ghaznèvida
1049 – 1052
← Alí ibn MassudToghrul de Ghazna → Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMahmud de Ghazna Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va succeir el tron a Ali ben Masud (efímer successor el 1049 del seu nebot Massud (II) ibn Mawdud que al seu torn havia succeït poc abans, el 1048 a Mawdud ben Masud, 1041-1048, fill del seu germà Masud I ben Mahmud, 1030-1040).[1] Les dates d'aquestes successions presenten lleugeres diferències i darrerament la tendència és donar prioritat a la de Ibn Baba Kashani que diu que Mawdud ben Masud va morir el desembre de 1049 i que en menys de dos mesos van regnar Masud II ben Mawdud i Ali ben Masud, destituïts per incompetents pel visir Abd al-Razzak ibn Ahmad ibn Hasan Mayamandi, i dona com a dia de la seva proclamació el 24 de gener de 1050; segons Ibn Baba Kashani, el príncep havia estar empresonat a la fortalesa de Mandesh, a l'est de Ghor per orde de Mawdud ben Masud (1041-1049) i el visir el va fer alliberar per portar-lo al tron.

De la seva vida anterior a pujar al tron se sap molt poca cosa. Va participar en la batalla de Dandakan contra els seljúcides el 1040.[1]

En aquest temps els gaznèvides encara esperaven recuperar les províncies occidentals perdudes davant els seljúcides el 1040 al final del regnat del seu germà Masud I ben Mahmud. Abd al-Rashid va nomenar com a comandant en cap de l'exèrcit (ḥāǰeb-al-ḥoǰǰāb) a un esclau turc anomenat Toghril que també havia servit sota Mawdud ben Masud (1041-1048); el general va convèncer el sultà de dirigir un exèrcit contra els seljúcides a Khurasan; en aquesta expedició Toghril va obtenir una victòria menor contra Alp Arslan al nord de l'Afganistan; després d'això el sultà el va autoritzar a atacar els safàrides de Sistan, vassalls seljúcides, cosa que el general va fer a la tardor del 1051, i altre cop va aconseguir força èxit si bé no va aconseguir capturar la fortalesa de Tak (1052). Aquest èxits van enlluernar al general que va marxar a Gazni disposat a enderrocar al sultà i segurament proclamar-se ell mateix al seu lloc. El 1052 o 1053 va arribar a Gazni i va fer presoner al sultà que fou assassinat a la ciutadella; Toghril va iniciar una matança de tots els prínceps mascles de la dinastia; allí mateix o a la rodalia onze prínceps foren executats. Toghril es va casar amb una filla de Masud I, germana o germanastre de Abd al-Rashid. Durant 40 dies fou sultà però al cap d'aquest temps fou assassinat per legitimistes. Fou proclamat sultà Farrukhzad ben Masud (1052-1059), fill de Masud I i nebot d'Abd al-Rashid.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Foundation, Encyclopaedia Iranica. «Welcome to Encyclopaedia Iranica» (en anglès americà). [Consulta: 3 gener 2025].