Viquipèdia

Abdulai Silá

Abdulai Silá, també Silla, Sila (Catió, 1 d'abril de 1958) és un enginyer, economista i investigador social de Guinea Bissau, autor de la primera novel·la publicada a Guinea Bissau (Eterna Paixão, 1994).

Infotaula de personaAbdulai Silá

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Catió
Dades personals
NacionalitatGuinea Bissau Guinea Bissau
FormacióUniversitat Tècnica de Dresden
Activitat
OcupacióEscriptor i enginyer
GènereNovel·la
Llengua(portuguès)
Obra
Obres destacables
Eterna Paixão (1994)
A Última Tragédia (1995)
Mistida (1997),

Biografia modifica

Va assistir a l'escola primària de Catío i el 1970 es va traslladar a Bissau per assistir a l'escola secundària. De 1979 a 1985 va estudiar a la Universitat Tècnica de Dresden on es va graduar en enginyeria elèctrica.[1] A partir de 1986 va estudiar xarxes d'ordinadors, xarxes de Cisco, la gestió de LAN, i la seguretat a Internet als Estats Units i altres països.[2]

Silá s'ha llaurat una carrera d'enginyer i d'escriptor. És codirector de SITEC (Silá Technologies), una empresa d'informàtica que havia creat el 1987 i administrat conjuntament amb el seu germà. També és el cofundador i president d'Eguitel Communications, l'únic proveïdor ISP privat de Guinea Bissau.[2] Sota el lideratge de Silá Eguitel ha tingut un paper important en el desenvolupament i la difusió de la informació i les comunicacions a Guinea Bissau, duent a terme diverses iniciatives per fer que aquestes tecnologies accessibles i assequibles arreu del país.[3]

Sila és també un escriptor. A més de ser autor d'articles tècnics sobre tecnologia apropiada, qüestions energètiques i de comunicació,[2] Silá ha escrit tres novel·les; Eterna Paixão ("Eterna Passió")[4] (1994), A Última Tragédia (1995) i Mistida (1997).[5] Caracteritzada com a "mite postcolonial, paràbola, i faula",[6] Eterna Paixão va ser la primera novel·la escrita i publicada a Guinea Bissau.[7] En la novel·la ofereix una crítica del règim polític del país des de la seva independència de Portugal.[7] Fou aclamada la seva capacitat per il·lustrar imatges, situacions i personatges i representar la situació política al país a Mistida.[8] També va escriure el drama As Orações de Mansat (2007)[9] inspirat pel Macbeth de William Shakespeare.[10] Com el compositor i poeta José Carlos Schwarz i el novel·lista Filinto de Barros, Silá s'autoidentifica com la veu dels desfavorits.[11] Les seves obres han estat publicades per Kusimon Editora.

Obres modifica

  • Eterna Paixão (1994)
  • A Última Tragédia (1995)
  • Mistida (1997)
  • As Orações de Mansat (2007)
  • Aproveitamento da energia solar na Guiné-Bissau: perspectivas e problemas, a Soronda, Revista d'Estudos Guineenses, 1, INEP, Bissau, Janeiro 1986
  • Potencialidades e necessidades energéticas da Guiné-Bissau, a A Guiné-Bissau a caminho do ano 2000, INEP, Bissau, Janeiro 1987
  • Estratégias de Desenvolvimento e Alternativas Tecnológicas: um Estudo de Caso da Guiné-Bissau, a Soronda, Revista d'Estudos Guineenses, 13, INEP, Bissau, Janeiro 1992
  • A Penúltima Vaga, Perspectivas do Desenvolvimento das Telecomunicações na Guiné-Bissau, Bissau, 1998
  • O Reencontro (conte), a Tcholona, Revista de Letras, Artes e Cultura, 1, GREC, Bissau, Abril 1994[12]

Referències modifica

  1. ↑ «Abdulai Sila». Guinea-bissau.net. Arxivat de l'original el 25 de març 2012. [Consulta: 14 juny 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Telematics for Development Fellows». College Park, Maryland: Center for International Development and Conflict Management, University of Maryland, 03-09-2004. Arxivat de l'original el 7 d'agost 2011. [Consulta: 15 juny 2011].
  3. ↑ «Telematics for Development Fellows». Centre for International Development & Conflict Management. Arxivat de l'original el 7 d'agost 2011. [Consulta: 14 juny 2011].
  4. ↑ Gikandi, Simon. Encyclopedia of African literature. Taylor & Francis, 2003, p. 622–. ISBN 978-0-415-23019-3 [Consulta: 15 juny 2011]. 
  5. ↑ «Romances». Guinea-bissau.net. Arxivat de l'original el 25 de març 2012. [Consulta: 14 juny 2011].
  6. ↑ Hamilton, Russell G. «Reading Abdulai Sila's "Eterna Paixão": Guinea-Bissau's Premier Novel as Postcolonial Myth, Parable, and Fable». Luso-Brazilian Review, 33, 2, Special Issue: Luso-African Literatures, Winter 1996, pàg. 75.
  7. ↑ 7,0 7,1 Chabal, Patrick. The post-colonial literature of Lusophone Africa. Hurst & co., 1996, p. 166. ISBN 978-1-85065-250-2 [Consulta: 14 juny 2011]. 
  8. ↑ Ganho, Ana Sofia; McGovern, Timothy Michael. Using Portuguese: a guide to contemporary usage. Cambridge University Press, 2004, p. 28. ISBN 978-0-521-79663-7 [Consulta: 14 juny 2011]. 
  9. ↑ «As orações de Mansata». worldcat.org. [Consulta: 15 juny 2011].
  10. ↑ «Nem tudo vai mal na GUINÉ-Bissau». Didinho. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2011. [Consulta: 14 juny 2011].
  11. ↑ Augel, Moema Parente «Regimekritik am Beispiel der guienischen Literatur». Africa Spectrum, 35, 1, 2000.
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.guine-bissau.net/kusimon/sila.htm Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abdulai_Silá&oldid=31552558»