Abel Matutes Juan

polític i empresari eivissenc

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític[1] retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Plantilla:Infotaula personaAbel Matutes Juan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Abel Matutes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació
6 maig 1996 – 27 abril 2000
← Carlos Westendorp CabezaJosep Piqué i Camps →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

19 juliol 1994 – 6 maig 1996

Circumscripció electoral: Espanya

Comissari Europeu de Transport
6 gener 1993 – abril 1994
← Karel Van MiertMarcelino Oreja Aguirre →
Membre del gabinet: Comissió Delors III
Comissari Europeu d'Energia
6 gener 1993 – abril 1994
← António Cardoso e CunhaMarcelino Oreja Aguirre →
Diputat al Congrés dels Diputats
8 novembre 1982 – 3 gener 1986 – María Valls Bertrand →

Circumscripció electoral: Illes Balears

Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Eivissa-Formentera
Batlle de Vila d'Eivissa
1970 – 1971 – Enric Ramon Fajarnés → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, futbolista, banquer, empresari, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitAlianza Popular (–1989)
Partit Popular (1989–2008) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
RCD Espanyol
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNieves Prats Prats (1968–2016), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría Estrella Matutes Prats Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3392720 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 31 d'octubre de 1941 a la ciutat d'Eivissa.[1] Va estudiar dret i ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, esdevenint posteriorment professor d'economia política i d'hisenda pública d'aquesta mateixa universitat. Professor honorari de la Universitat de Buenos Aires i Doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Xile i l'Autònoma de Madrid, també és membre honorari de l'Acadèmia Filipina de la Llengua Espanyola.

Al mateix temps que estudiava, va jugar com a futbolista professional en el RCD Espanyol.[2]

L'any 1997 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Activitat empresarial

modifica

Al llarg de la seva vida ha estat President de la Companyia Hotelera "Hoteles Matutes" i de l'Agrupació Hotelera Doliga. Així mateix fou el Director i President de la "Banca Abel Matutes". Actualment és President del grup Matutes i propietari de Festa Hotels, a més dels vaixells que uneixen l'illa d'Eivissa amb la de Formentera.

Activitat política

modifica

Política espanyola

modifica

Inicià la seva activitat política sent alcalde franquista d'Eivissa el 1970 com a membre de Reforma Democrática, partit aliat amb Aliança Popular (AP), càrrec que ocupà fins al 1971.

Fou elegit senador al senat en les primeres eleccions democràtiques celebrades a l'Estat Espanyol el 15 de juny de 1977, repetint en el càrrec en les eleccions generals de 1979. El 18 de desembre d'aquell mateix any fou elegit vicepresident d'AP.

En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrés per la circumscripció de les Illes Balears, i abandonà el seu escó el gener de 1986.

Política europea

modifica

El 1986 abandonà la política espanyola en ser nomenat membre de la Comissió Delors a l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Així entre 1986 i 1988 fou nomenat Comissari Europeu de Crèdit i Inversions; entre 1989 i 1992 fou nomenat Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica; i entre 1993 i l'abril de 1994 Comissari Europeu de Transport i Energia. Durant la seva gestió en la Comissió Europea va iniciar amb un procés de capacitació del gabinet d'aquest organisme per a crear mecanismes de diàleg, evitant frecs polítics entre els diferents representants.[3]

Abandonà la seva responsabilitat en l'última comissió Delors per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1994, esdevenint el President de la Comissió d'Assumptes Exteriors, Seguretat i Política de Defensa entre aquell any i 1996.

Retorn a la política espanyola

modifica

Amb la victòria de José María Aznar en les eleccions generals de 1996 fou nomenat en la formació del seu primer govern Ministre d'Afers Exteriors. Durant la seva gestió com a Ministre d'Afers Exteriors va realitzar una visita oficial a Cuba, la qual cosa va constituir un fet històric, ja que seria el primer gest d'acostament entre el govern espanyol i el règim cubà. Posteriorment l'illa seria visitada per Miguel Ángel Moratinos, successor de Matutes, apostant per una restitució gradual de les relacions entre ambdós països.[4] Referent a això Matutes va lloar la gestió del PSOE en donar continuïtat al projecte iniciat amb l'illa malgrat ser d'un partit històricament contrari.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 155. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. El Asere Abel Matutes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. consultat el 27 de juliol de 2010.
  3. Diaz Pardo, Joaquín La cultura del diálogo en la Comisión Europea[Enllaç no actiu]
  4. La Vanguardia España apuesta por Cuba en un momento clave para la isla Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
  5. Xornal Los caminos de España y Cuba Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Verdera Ribas
Alcalde d'Eivissa
 

1970-1971
Succeït per:
Enric Ramon Fajarnés
Precedit per:
Christopher Tugendhat
Comissari Europeu de Crèdit i Inversions
 

19861989
Succeït per:
Leon Brittan
Precedit per:
Claude Cheysson
Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica
 

19891993
Succeït per:
Manuel Marín
Precedit per:
Karel Van Miert
Comissari Europeu de Transport
 

1993-1994
Succeït per:
Marcelino Oreja
Precedit per:
António Cardoso e Cunha
Comissari Europeu d'Energia
 

19931994
Precedit per:
Carlos Westendorp Cabeza
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
 

19962000
Succeït per:
Josep Piqué i Camps