Abu-Abd-Al·lah aix-Xií

Abu-Abd-A·lah al-Hussayn ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Zakariyyà aix-Xií, més conegut simplement com a Abu-Abd-Al·lah aix-Xií o, menys sovint, com al-Múhtasib, fou el fundador de l'imperi fatimita.

Infotaula de personaAbu-Abd-Al·lah aix-Xií
Biografia
Naixementsegle IX modifica
Kufa modifica
Mort28 febrer 911 (Gregorià) modifica
Causa de mortPena de mort modifica
Dades personals
ReligióXiïsme modifica
Activitat
OcupacióDaï modifica

Era nadiu de Sana al Iemen i es va unir al moviment ismaïlita a l'Iraq. Enviat al Iemen va aprendre amb Mansur-al-Yaman conegut com a Ibn Hàwxab, cap dels ismaïlites de la regió. Va fer la peregrinació a la Meca i en el viatge es va unir a uns peregrins de la tribu kutama als que va acompanyar al retorn del seu país on va arribar el 3 de juny del 893, i es va instal·lar a Iqjan prop de Setif on va reunir un nombrós grup de seguidors, però per l'oposició d'una branca dels kutama es va haver de traslladar a Tazrut. En aquest lloc no va parar de reforçar la seva posició. Va ocupar Mila i va poder rebutjar dues expedicions enviades contra ell pel govern aglàbida el 902 i el 903. A causa de la pèrdua per un temps de territoris sota control va traslladar la capital altra vegada a Ikdjan, que va esdevenir la seva base principal.

El 902 l'imam Ubayd-Al·lah al-Mahdí va fugir de Síria i va intentar reunir-se amb Abu-Abd-Al·lah, però no ho va aconseguir i es va refugiar a Sigilmasa on fou empresonat; l'acompanyava Abu-l-Abbàs Muhàmmad germà d'Abu-Abd-Al·lah. Abu l-Abbas va caure presoner dels aglàbides. Llavors Abu-Abd-Al·lah va iniciar l'ofensiva, va conquerir Setif, Tubna (906), Belezma (906), va derrotar els aglàbides a Dar Mallul, i va entrar a Tidhjis i Baghaya; després va obtenir una nova victòria a Dar Madyan i es va apoderar de la Kashtiliya i Gafsa (909). Va seguir la conquesta d'Al-Urbus (Laribus), que era la posició clau de l'Ifriquiya (19 de març del 909) i l'emir aglàbida Ziyadat Allah va fugir de la seva capital Rakkada on entrà victoriós Abu-Abd-Al·lah el dia 25 de març del 909. El seu germà Abu-l-Abbas, alliberat, va quedar com a lloctinent a la ciutat, i Abu-Abd-Al·lah va marxar en expedició cap a Sigilmasa, on va aconseguir alliberar a l'imam que fou retornat en triomf a Rakkada el 6 de gener del 910 i fou reconegut com a imam.

El sobirà va conferir els més alts càrrecs a Abu Abd Allah i a Abu l-Abbas, però els desacords no van tardar a aparèixer. L'imam els va fer matar el 31 de juliol del 911.

BibliografiaModifica