Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí o as-Sijistaní (persa: ابو یعقوب سجستانی; àrab: أبو يعقوب السِّجِسْتاني, Abū Yaʿqūb as-Sijistānī) fou daï (missioner) persa ismaïlita i autor destacat d'aquest corrent xiïta. Va viure a la segona meitat del segle x i va gaudir de gran prestigi com a mestre i líder religiós. És considerat una figura eminent en el desenvolupament de la teologia així com del neoplatonisme dins de la filosofia islàmica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle X |
Mort | dècada del 970 |
Causa de mort | Pena de mort |
Dades personals | |
Religió | Xiïsme |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, daï |
D'alguns fragments que es coneixen sembla que fou lloctinent del daï de Rayy vers 932 al 942 i potser temporalment en fou el cap (vers 934) i després va anar a Bagdad. No va donar suport inicial a la reclamació fatimita l'imamat, però més tard va acabar dins aquesta tendència. Més tard fou daï al Khurasan i potser a Sistan.
Després de l'execució de Muhammad Nasafi a Bukharà (942) va ser fet presoner per l'emir safàrida Khalaf ibn Àhmad Sijí[1] i va morir martiritzat vers el 971, segons l'historiador Raixid-ad-Din.
Va escriure diversos llibres de matèria religiosa sobre teologia i la seva significació cosmològica, una història de les teories de les profecies, i sobre política, entre els quals cal destacar Kashf al-mahdjub, Toḥfat al-mostaǰībīn, Eṯbāt al-nobūwāt, Eṯbāt al-nobūwāt, Yanābī, Bešāra, Maqālīd, al-Iftikhar (la seva obra principal), Sollam al-naǰāt i Noṣra.
Bibliografia modifica
- H. Corbin Trilogie Ismaélienne, Teheran, 1961
- W. Ivanow, An Early Controversy in Ismailism, Bombay, 1955,
- W. Ivanov, A guide to Ismaili literature
Nota modifica
- ↑ Que va regnar del 959 al 1009 o del 964 al 1002 segons les fonts