Abu-l-Hàssan al-Aixarí
Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Aixarí (àrab: أبو الحسن علي بن إسماعيل الأشعري, Abū l-Ḥasan ʿAlī b. Ismāʿīl al-Axʿarī) (Bàssora, c. 873 - Bagdad, c. 935) fou un teòleg àrab, fundador de l'escola teològica ortodoxa anomenada aixarisme.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 873 ![]() Bàssora (Califat Abbàssida) ![]() |
Mort | c. 935 ![]() Bagdad (Califat Abbàssida) ![]() |
Religió | Islam i sunnisme ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia islàmica i kalam ![]() |
Ocupació | mutakàl·lim, mufàssir, filòsof, alfaquí ![]() |
Professors | Abu-Alí al-Jubbaí, al-Marwazí i Ibn Surayj ![]() |
Alumnes | Abu-l-Hàssan al-Bahilí, Abu-Abd-Al·lah ibn Mujàhid at-Taí i Abd-Al·lah ibn Jàfar al-Isbahaní ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Parents | Abu-Alí al-Jubbaí, padrastre ![]() |
Al-Aixarí es va destacar per prendre una posició intermèdia entre les dues escoles de teologia islàmica diametralment oposades prevalents en aquell moment: l'atharisme i el mutazilisme.[2][4][5] Es va oposar principalment als teòlegs mutazilites que defensaven l'ús del racionalisme en el debat teològic i que creien que l'Alcorà era creat, lluitant específicament contra aquesta idea i tot defensant que l'Alcorà és increat.[2][4] Però també es va enfrontar a l'altra posicionament, defensat pels teòlegs hanbalites i pels tradicionistes o estudiosos dels hadits, que s'oposaven a l'ús de la filosofia o teologia especulativa, i que condemnaven qualsevol debat teològic.[2][4]
Al-Aixarí va cercar un camí mitjà que es basava tant en la confiança en els textos sagrats de l'islam —i en aquest sentit, els seus posicionaments no s'allunyen massa de les doctrines hanbalites sobre la interpretació de l'Alcorà i de la tradició o sunna del Profeta— com en el racionalisme teològic pel que fa al lliure albir i els atributs de Déu.[2][4][5][6] La seva escola finalment es va convertir en l'escola predominant de pensament teològic dins de l'islam sunnita.[1][2][7][8] Evidentment, el seu pensament no penetrà entre els musulmans xiïtes, ja que al-Aixarí també es dedicà a refutar l'islam xiïta.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «al-Ashʿarī». A: Encyclopaedia Islamica. Leiden and Boston: Brill Publishers, 2015. DOI 10.1163/1875-9831_isla_COM_0300.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 [2014] «Part I: Islamic Theologies during the Formative and the Early Middle period – Between Cordoba and Nīsābūr: The Emergence and Consolidation of Ashʿarism (Fourth–Fifth/Tenth–Eleventh Century)». A: The Oxford Handbook of Islamic Theology. Oxford and New York: Oxford University Press, 2016, p. 225–241. DOI 10.1093/oxfordhb/9780199696703.013.45. ISBN 9780199696703.
- ↑ «Early Mamlūk Ashʿarism against Ibn Taymiyya on the Nonliteral Reinterpretation (taʾwīl) of God’s Attributes». A: Shihadeh, Ayman. Philosophical Theology in Islam: Later Ashʿarism East and West. 5. Leiden and Boston: Brill Publishers, 2020, p. 195–230 (Islamicate Intellectual History). DOI 10.1163/9789004426610_009. ISBN 978-90-04-42661-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Part 3: Islamic Philosophy in History – Dimensions of the Islamic Intellectual Tradition: Kalām, Philosophy, and Spirituality». A: Islamic Philosophy from Its Origin to the Present: Philosophy in the Land of Prophecy. Albany, New York: SUNY Press, 2006, p. 124–126. ISBN 9780791468005.
- ↑ 5,0 5,1 [2007] «Al-Ashʿarī's conception of the nature and role of speculative reasoning in theology». A: Frank, Richard M.. Early Islamic Theology: The Muʿtazilites and al-Ashʿarī – Texts and Studies on the Development and History of Kalām, Vol. II. 1a. London and New York: Routledge, 2020, p. 136–154. DOI 10.4324/9781003110385_8. ISBN 9780860789789.
- ↑ «Coneixement i Taqlîd: els fonaments de la creença religiosa en l'ashʿarism clàssic». Diari de la Societat Oriental Americana. American Oriental Society, 109, 1-1989. DOI: 10.2307/604336. ISSN: 0003-0279.
- ↑ Abdullah Saeed Pensament islàmic: una introducció Routledge 2006 ISBN 978-1-134-22564-4 capítol 5
- ↑ Juan Eduardo Campo Enciclopèdia de l'Islam Nova York, NY 2009 ISBN 978-1-438-12696-8 pàgina 66