Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí

valí omeia de l'Àndalus
(S'ha redirigit des de: Abu-l-Khattar)

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí (àrab: أبو الخطار الحسام بن ضرار الكلبي, Abū-l-Ḫaṭṭār al-Ḥusām ibn Ḍirār al-Kalbī) (m. 747) fou valí de l'Àndalus (743-745).

Plantilla:Infotaula personaAbu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí
Biografia
Mort745 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Valí de l'Àndalus
742 – 745 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, governant Modifica el valor a Wikidata

Nomenat valí en substitució de Thalaba ibn Salama, va arribar des d'Ifríqiya i va portar una política interior absolutament diferent de la del seu antecessor, destinada a pacificar l'Àndalus de la rebel·lió amaziga: alliberament dels presoners, amnistia dels sublevats i assentament de les tropes sirianes entrades a l'Àndalus durant el valiat d'Abd-al-Màlik ibn Qàtan. Aconsellat per Ardabast, fill d'Àquila II, les tropes sirianes foren establertes en feus a canvi de l'obligació de prestar serveis militars quan els fossin requerits. Mantenint la seva organització interna segons els districtes administratius sirians o junds, el jund de Damasc es va instal·lar a la cora d'Elvira, el jund del Jordà a la cora de Rayya, amb capital a Archidona, el jund de Palestina a la cora de Sidònia, el jund d'Homs a les cores de Sevilla i Niebla; el jund de Qinnasrín a la cora de Jayyan i el jund d'Egipte a les cores d'Ocsonoba, amb capital a Silves, i Tudmir, amb capital a Múrcia.

Tanmateix, la seua política favorable als àrabs d'origen iemenita (kalbites), va acabar provocant la sublevació dels kaysites i alguns iemenites. Els kaysites, sota el comandament d'as-Sumayl, del jund de Qinnasrín, i el clan iemenita dels judhamites dirigit per Thawaba ibn Salama, el van vèncer l'abril de 745 a la riba del Guadalete, proclamant nou valí al segon (però el poder romania de fet en mans del primer). Això va provocar la revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus.

Empresonat a Còrdova des de la seua derrota, va ser alliberat en 746, poc després de morir Thawaba, en un cop de mà nocturn dut a terme pels seus partidaris, i va fugir a Niebla on va intentar refer el seu bàndol kalbita iemenita però va ser derrotat en la batalla de Secunda,[1] en la qual va dirigir la coalició iemenita contra el nou valí Yússuf al-Fihrí.

Va morir executat el 747.


Precedit per:
Thalaba ibn Salama al-Amilí
valí de l'Àndalus
743-745
Succeït per:
Thawaba ibn Salama al-Judhamí

Referències

modifica
  1. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y Media (en castellà), p. 155 [Consulta: 3 desembre 2011].  Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine.