Abu Ali Ahmad ibn Muhammad
Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad (s. X) fou emir de la dinastia muhtàdjida de Čaghaniyan i governador tres vegades del Khorasan per compte de l'emir samànida.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 955 (Gregorià)  Rayy (Iran) |
| Emir muhtàdjida de Čaghaniyan | |
| 939 – 955 | |
| Família | |
| Pare | Abu Bakr Muhammad |
Era fill de l'emir de Čaghaniyan Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar ibn Muhtadj que havia estat nomenat governador de Khorasan el 933 i es va posar malalt el 939 sent substituir en el càrrec pel seu fill. El pare va morir dos anys després i Abu Ali Ahmad el va succeir llavors també com a emir de Čaghaniyan (941), on probablement va tenir com a delegat al seu fill Abu l-Muzaffar Abd Allah (941-947).
Com a governador de Khorasan (des del 939) va intentar dominar el nord de Pèrsia sotmetent a vassallatge als caps locals daylamites i kurds. Abu Ali va marxar (940) contra el general i senyor daylamita Maqan ibn Kaki amb un exèrcit, i va entrar a la ciutat de Gurgan, d'on Maqan va fugir cap a Rayy, possessió del seu aliat Wushmgir; el general samànida els va atacar a la zona, a un llogaret anomenat Ishakabad, en direcció a Damghan, on els dos aliats foren derrotats el 25 de desembre del 940 i Maqan va morir en combat sent el seu cap fou enviat a l'emir samànida a Bukharà i reenviada després al califa de Bagdad. L'autoritat samànida es va estendre a Rayy i fins a Hamadan i Dinawar a l'oest.
Quan Abu Ali Ahmad va abandonar el govern vers 942 el buwàyhida Rukn al-Dawla es va apoderar de Rayy (vers 943). El 945 fou enviat altre cop com a governador de Khorasan però fou destituït per Nuh I ben Nasr (943-954) al cap de poc (vers 947) després de rebre queixes pel seu govern autoritari, i va nomenar al seu lloc al general turc Ibrahim ibn Simdjur, que va suposar l'ascens dels comandants turcs dins l'estat.
Llavors Abu Ali es va revoltar i va posar al tron (947) al príncep samànida Ibrahim ben Nasr, oncle de Nuh que estava exiliat a Iraq, al que va proclamar a Bukharà, mentre Nuh I ben Nasr fugia a Samarcanda; però Ibrahim no es va poder sostenir i Nuh va recuperar Bukharà on va fer cegar a Ibrahim i altres dos pretendents, però no va poder derrotar a Abu Ali que havia organitzat una coalició dels prínceps vassalls de la zona de l'Oxus (a més del seu principat de Čaghaniyan, els de Khuttal i de Rasht) i dels muntanyesos kumidji, i va haver de negociar la pau (948); així tot i la seva rebel·lió, Abu Ali va conservar el seu principat; el seu fill Abu l-Muzaffar Abd Allah fou enviat com a ostatge a Bukharà.[1][2]
A la mort del governador militar de Khorasan Mansur ibn Karatigin al-Isfidjabi el 951/952 Abu Ali va recuperar el govern de la regió i va deixar el govern del principat i de Tirmidh, al seu fill Abu Mansur Nasr; aquest va morir en accident el 951/952[2] i el devia succeir un germà seu o més probablement un net d'Abu Ali, de nom Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar (potser Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Ali Ahmad) que a la segona meitat del segle x apareix com a governant al territori.[3]
Al Khorasan Abu Ali va fer la guerra amb èxit contra el buwàyhida Rukn al-Dawla però després d'assetjar Rayy no va aconseguir ocupar-la i va haver de signar un tractat amb el buwàyhida (953), acord que no va satisfer a l'emir Nuh I que el va destituir del seu govern, tot i que la deposició no es va implementar fins a la pujada al tron de Abd al-Malik I ben Nuh (954-961). El califa al-Muti (946-974) li va donar la investidura com a governador abbàssida de Khorasan, però no es va poder sostenir ni va poder tornar al Čaghaniyan i es va haver de refugiar al Jibal amb els buwàyhides, i va morir a Rayy a causa d'una epidèmia junt amb un dels seus fills (955).
Fonts
modifica- Bosworth, C. E.. The Ornament of Histories: A History of the Eastern Islamic Lands AD 650-1041: The Persian Text of Abu Sa'id 'Abd Al-Hayy Gardizi. I.B.Tauris, 2011, p. 1–169. ISBN 978-1-84885-353-9.
- Bosworth, C. Edmund. Encyclopaedia Iranica, Vol. I, Fasc. 7. London et al.: C. Edmund Bosworth, 1984, p. 764–766.
- Frye, R.N.. «The Sāmānids». A: The Cambridge History of Iran, Volume 4: From the Arab Invasion to the Saljuqs. Cambridge: Cambridge University Press, 1975, p. 136–161. ISBN 0-521-20093-8.
Notes
modifica- ↑ Bosworth, 2011, p. 63.
- ↑ 2,0 2,1 Bosworth, 1984, p. 764–766.
- ↑ Bosworth, 2011, p. 64.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Abu Bakr Muhammad |
Emir muhtàdjida de Čaghaniyan 939–955 |
Succeït per: Abu'l Muzaffar ibn Muhammad |