Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
L'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (en serbi: Српска академија наука и уметности / Srpska Akademija Nauka i Umetnosti; САНУ / SANU) és una prominent institució acadèmica de Sèrbia. Des de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts va ser fundada per decret reial (com la «Reial Acadèmia Sèrbia») l'1 de novembre de 1886, ha estat la institució acadèmica més alta a Sèrbia. D'acorrd amb l'Acta de Fundació de la Reial Acadèmia, el rei Milan I va ser nomenat el primer acadèmic, qui després va poder escollir d'altres membres de l'acadèmia. Els noms dels primers acadèmics van ser anunciats pel rei Milan el 5 d'abril de 1887. En aquest moment, existien quatre seccions a l'acadèmia, que s'anomenaven aleshores «acadèmies especialitzades». La seva direcció ha estat propera al nacionalisme serbi.
(sh) Srpska akademija nauka i umetnosti 
| |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | САНУ |
| Tipus | acadèmia de ciències |
| Història | |
| Creació | 7 novembre 1841 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Filial | |
| Lloc web | sanu.ac.rs |
  | |
Llista de presidentsModifica
| Nom | Període |
|---|---|
| Josif Pančić | 1887–1888 |
| Čedomilj Mijatović | 1888–1889 |
| Dimitrije Nešić | 1892–1895 |
| Milan Đ. Milićević | 1896–1899 |
| Jovan Ristić | 1899 |
| Sima Lozanić | 1899–1900 |
| Jovan Mišković | 1900–1903 |
| Sima Lozanić | 1903–1906 |
| Stojan Novaković | 1906–1915 |
| Jovan Žujović | 1915–1921 |
| Jovan Cvijić | 1921–1927 |
| Slobodan Jovanović | 1928–1931 |
| Bogdan Gavrilović | 1931–1937 |
| Aleksandar Belić | 1937–1960 |
| Ilija Đuričić | 1960–1965 |
| Velibor Gligorić | 1965–1971 |
| Pavle Savić | 1971–1981 |
| Dušan Kanazir | 1981–1994 |
| Aleksandar Despić | 1994–1998 |
| Dejan Medaković | 1998–2003 |
| Nikola Hajdin | 2003–2015 |
| Vladimir S. Kostić | 2015- |
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts |