Acalàsia

L'acalàsia esofàgica, sovint denominada simplement acalàsia, és un fracàs de les fibres musculars llises per relaxar-se, cosa que pot fer que l'esfínter esofàgic inferior romangui tancat. Sense un modificador, "acalàsia" normalment es refereix a acalàsia de l'esòfag. L'acalàsia es pot produir en diversos punts del tracte gastrointestinal; per exemple, es pot produir acalàsia del recte en la malaltia de Hirschsprung.

Plantilla:Infotaula malaltiaAcalàsia
Tipusmalaltia de l'esòfag Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia, cirurgia general i digestiva i cirurgia toràcica Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
TractamentHeller myotomy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10K22.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9530.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM200400 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB72 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000267 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine363551 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKachalasia-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004931 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014848 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9164 Modifica el valor a Wikidata

L'acalàsia esofàgica és un trastorn de la motilitat esofàgica que afecta la capa muscular llisa de l'esòfag i l'esfínter esofàgic inferior (EEI).[1] Es caracteritza per la relaxació incompleta de l'EEI, l'augment del to de l'EES i la manca de peristaltisme de l'esòfag (incapacitat del múscul llis per moure els aliments per l'esòfag) en absència d'altres explicacions com el càncer o la fibrosi.[2][3][4]

L'acalàsia es caracteritza per la dificultat per empassar, regurgitació, i algunes vegades dolor al pit. El diagnòstic es realitza amb la manometria esofàgica i la deglució de bari en estudis de raigs X. Diversos tractaments estan disponibles, encara que no curen la malaltia per complet. Alguns medicaments o Botox es poden utilitzar en alguns casos, però l'alleujament més permanent és portat per la dilatació esofàgica i la secció quirúrgica del múscul (miotomia de Heller).

La forma més comuna és l'acalàsia primària, de la que no es coneix la seva causa subjacent. No obstant això, una petita proporció es produeix com a resultat secundari d'altres malalties, com el càncer d'esòfag, la malaltia de Chagas o la síndrome d'Allgrove.[5] L'acalàsia afecta una persona en 100.000 per any.[5][6] No hi ha predomini de gènere en l'aparició de la malaltia.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Etiology and pathogenesis of achalasia: the current understanding». American Journal of Gastroenterology, 100, 6, 2005, pàg. 1404–1414. PMID: 15929777.
  2. «Classification of oesophageal motility abnormalities». Gut, 49, 1, juliol 2001, pàg. 145–151. DOI: 10.1136/gut.49.1.145. PMC: 1728354. PMID: 11413123.
  3. «AGA technical review on the clinical use of esophageal manometry». Gastroenterology, 128, 1, gener 2005, pàg. 209–224. DOI: 10.1053/j.gastro.2004.11.008. PMID: 15633138.
  4. «2015 JAMA Review of Achalasia». Journal of the American Medical Association, 313, 18, 2015, pàg. 1841–1852. DOI: 10.1001/jama.2015.2996. PMID: 25965233.
  5. 5,0 5,1 «Treating achalasia: from whalebone to laparoscope». Journal of the American Medical Association, 280, 7, agost 1998, pàg. 638–642. DOI: 10.1001/jama.280.7.638. PMID: 9718057.
  6. «Review article: the management of achalasia - a comparison of different treatment modalities». Alimentary Pharmacology and Therapeutics, 24, 6, setembre 2006, pàg. 909–918. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2006.03079.x. PMID: 16948803.
  7. Francis, DL; Katzka, DA «Achalasia: update on the disease and its treatment.». Gastroenterology, 139, 2, agost 2010, pàg. 369–374. DOI: 10.1053/j.gastro.2010.06.024. PMID: 20600038.