Acarnània

Acarnània (en grec antic Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aquelos si bé vers el 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Oeniade dominava ambdós costats).

Infotaula de geografia políticaAcarnània

Localització
 38° 45′ 00″ N, 21° 05′ 00″ E / 38.75°N,21.083333333333°E / 38.75; 21.083333333333
Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània

Els rius principals eren l'Aquelos i el seu afluent l'Anapos. Els principals promontoris eren Accium i Crithote a l'oest. Enfront de la costa hi ha l'illa de Leukas (Leucas) que antigament estava unida a Acarnània i en va quedar separada per un canal. L'interior d'Acarnània estava cobert de boscos i de promontoris sense gaire elevació. Els terrenys eren fèrtils, però no van ser gaire cultivats. Plini el Vell diu que explotaven mines de ferro, i que a les costes es pescaven ostres que tenien bones perles.

HistòriaModifica

Els seus primers habitants van ser els Tafis, els Lelegis i els Curetes. Els primers eren pirates i estaven establerts a les illes de la costa occidental; els lelegis vivien inicialment a l'est d'Acarnània i a Etòlia, Lòcrida i altres llocs; els Curetes venien d'Etòlia. El nom del país, segons la tradició, li va venir d'Acarnà el fill d'Alcmeó.

La tradició diu que Argos va establir una colònia vers el 650 aC. Pel mateix temps els corintis van establir colònies a Leucas, Anactòrios, Sòl·lion i alguna altra, i els habitants locals van ser rebutjats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilitzat al començament de la guerra del Peloponès el 432 aC i vivien del robatori i la pirateria, segons Tucídides. Estaven units en una lliga que es reunia al turó Olpae prop d'Argos d'Acaia, i a Stratos, ciutat principal d'Acarnània. En temps dels romans la Lliga tenia la seu a Thyrios o a Leucas, i aquesta darrera era la capital del país. La lliga era dirigida per un estrateg i un secretari (grammateos); un personatge influent era el gran sacerdot (hieràpolos) del temple d'Apol·lo a Accium.

A la guerra del Peloponès els acarnanis, enemics dels corintis i dels ambraciotes, van ser aliats d'Amfilòquia i d'Atenes. En aquesta lliga que va suposar la restauració d'Argos d'Acaia als seus habitants, les ciutats de Oeniade i Astacos van quedar al marge. El 426 aC els atenencs i acarnanis van obtenir una gran victòria sobre espartans i ambraciotes a Olpae. Després de la guerra van fer les paus amb Ambràcia, però van mantenir l'aliança amb Atenes. El 391 aC estaven en guerra contra els aqueus que s'havien apoderat de Calydon a Etòlia. Els aqueus van demanar ajut a Esparta que va enviar un exèrcit a Acarnània dirigit per Agesilau que va assolar el país però sense èxits decisius. Cap a l'any 300 aC els etolis van conquerir algunes ciutats de l'oest d'Acarnània i els acarnanis es van aliar als reis de Macedònia als que van romandre lleials. No es van sotmetre a Roma fins que els romans van haver ocupat Leucas i van derrotar a Filip V de Macedònia a la Batalla de Cinoscèfales.

El 191 aC Antíoc III de Síria va envair Grècia i l'acarnani Mnasíloc que havia estat subornat pel rei, va aconseguir que el país li fes costat. Però Antíoc va ser expulsat i després derrotat a Apamea (189 aC) i Roma va tornar a imposar la seva hegemonia.

El 168 aC, derrotat el rei Perseu de Macedònia, Luci Emili Paulus Macedònic i els comissionats romans van reorganitzar Grècia i en aquell moment Leucas va ser separada políticament d'Acarnània.

Més tard va formar part d'una de les províncies romanes però no és clar si de la província de l'Epir o de la d'Acaia, però al cap d'un temps apareix com a part d'Epir.

L'any 30 aC els habitants d'algunes ciutats van ser traslladats per l'emperador August a Nicòpolis que acabava de fundar.[1]

Ciutats d'AcarnàniaModifica

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Acarnania». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 12 desembre 2020].