Acarnà

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en grec antic: Ἀκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu riu Aqueloos.

Acarnà

Ἀκαρνάν
Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Cal·lírroe
Pare	Alcmeó
Germans	Amfòter

En les seves aventures, Alcmeó havia ofès Fegeu, rei de la Psòfida, a l'Arcàdia, i va morir a mans dels fills d'aquell rei. Quan la seua mare Cal·lírroe es va assabentar dels fets, va demanar als déus, i concretament a Zeus, que l'estimava, que fes passar els seus dos fills, Acarnà i Amfòter, directament de la infantesa a la joventut, a fi de venjar la mort del seu pare. Zeus hi va accedir i així els germans van poder matar els dos fills de Fegeu, Pronos i Agènor, que van trobar a la cort del rei Agapènor. Tot seguit van anar a Psofis i van matar Fegeu, que era el responsable de la mort del seu pare. Els habitants de la ciutat els van perseguir, però van poder fugir i es van refugiar a Tègea, a l'Arcàdia. Ajudats pels seus habitants es van poder defensar dels perseguidors. Després, aconsellats pel seu avi Aqueloos, van anar a Delfos a consagrar a Apol·lo el collaret d'Harmonia, que havia portat a la seva família una llarga llista de crims, i sobretot la mort del seu pare, Alcmeó, i del seu avi Amfiarau. Després van recórrer l'Epir per reclutar companys i van anar a colonitzar la regió d'Acarnània, i els seus habitants, els curets, van adoptar el nom d'acarnanis en honor d'Acarnà.

Una altra tradició explicava que Acarnà va morir quan va voler casar-se amb Hipodamia, la filla d'Enòmau, que matava els seus pretendents.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 6. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1