Acord de Munic

L'Acord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.

Infotaula d'esdevenimentAcord de Munic
Bundesarchiv Bild 183-R69173, Münchener Abkommen, Staatschefs.jpg
Els signants de l'acord. D'esquerra a dreta Chamberlain, Daladier, Hitler, Mussolini i Ciano.
Tipuscession (en) Tradueix
acord
tractat internacional modifica
EpònimMunic modifica
Part deAppeasement (oc) Tradueix modifica
Data29 setembre 1938 modifica –
Data signatura30 setembre de 1938
TemaAdolf Hitler, Édouard Daladier, Benito Mussolini i Neville Chamberlain modifica
LocalitzacióMunic
EstatAlemanya modifica
SignatariFrança Edouard Daladier

Regne Unit Neville Chamberlain
Alemanya nazi Adolf Hitler

Itàlia Benito Mussolini
CausaRealpolitik modifica
ConflicteGerman occupation of Czechoslovakia (en) Tradueix modifica
Canvis territorials després de l'Acord.
Neville Chamberlain fa el seu famós discurs anunciant la "Pau d'aquest segle", a la seva arribada a Londres després de la seva trobada amb Hitler a Munic

Els signants van ser:

Edvard Beneš, president txecoslovac, sorprenentment no va ser convidat i va exclamar: «Han decidit sobre nosaltres, sense nosaltres». Aquest tipus de política és generalment anomenada "Appeasement policy" (política d'apaivagament), implicant la consecució de la pau costi el que costi. La conseqüència fou que Hitler va assolir desestabilitzar la defensa de Txecoslovàquia (que tenia un sistema defensiu militar molt ben preparat) i es va obrir el camí per a l'ocupació de Txecoslovàquia pocs mesos després. Txecoslovàquia era el segon productor d'armaments del món i el seu "know-how" involuntàriament va ajudar l'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

L'any 1942, l'acord va ser revocat pels aliats com a resposta a la repressió desfermada pels nazis a Bohèmia i Moràvia arran de l'atemptat contra el Reichsprotektor Reinhard Heydrich (Operació Antropoide). El 5 d'agost ho va fer el govern britànic i el 29 de setembre l'Assemblea Nacional francesa.[1]

ReferènciesModifica

  1. BURIAN, Michal; KNÍŽEK, Aleš; RAJLICH, Jiří; STEHLÍK, Eduard. Ministeri de defensa de la Rebública Txeca. Assassination (pdf) (en anglès). Praga: RÚT AVIS, 2002, p. 94. ISBN 80-7278-158-8 [Consulta: 13 juliol 2013]. «PDF».

Enllaços externsModifica