Acròstic
Un acròstic és una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase.[1] Pot haver-hi dues intencions darrere d'un acròstic: lúdica (fer un joc de paraules) o amagar un missatge secret dins el poema. En aquest sentit trobem acròstics a la poesia amorosa i a la Bíblia.[2][3]
Per exemple, un acròstic per a la paraula "farina" podria ser:
- Faig els pastissos
- Amb el blat
- Remenem bé
- I afegim sucre
- No hi ha res millor
- A menjar tots
- Un altre exemple.
- El Poema en honor de Ludovic Cèsar August Cristià és una obra de Poesia Narrativa elaborada per Ermold el Negre escrita pels volts de l'any 826 i 827 de la nostra era.
- El Pròleg consisteix en un Acròstic elaborat artísticament on la lletra inicial de cada vers, així com la final confegeixen el missatge següent:
- Ermoldus cecinit Hludoici Caesaris arma.
- Cal recordar que en llatí la lletra u s'expressa en u i v, preferentment.
- Observem primer els vuit primers versos formant ERMOLDUS, després tot el Pròleg amb el missatge exposat més amunt.
- PROLOGUS
- Editor, aetherea splendes qui Patris in arcE
- Regnator mundi, fautorque, Redemptor, et auctoR
- Militibus dignis reseras qui regna poloruM
- Olim conclusos culpa parientis AvernO
- Luminis aeterni revehis qui Christe tribunaL
- David psalmianus praesaga carminis illuD
- Voce prius modulans, dudum miranda relatU
- Sacra futurorum qui prompsit dogmat vateS
- i ara l'Acròstic complet on llegim:
- Ermoldus cecinit Hludoici Caesaris arma.
- PRÒLEG
- Escolta’m Autor, tu que resplendeixes a la seu etèria del ParE,
- Redemptor i senyor així com creador del món i nostre faedoR
- Molt bé aculls aquells que combaten per a dignificar el teu noM,
- O que per la falta dels Pares del càstig a l'Avern per abandÓ,
- Llevares, donant la justa llum eterna del Crist, el teu filL,
- Demano també a David dels Salms de vers profètic l'aptituD,
- Veu modulada que revelà meravellosos relats com ningÚ,
- Sagrats misteris de l'esdevenidor, acordeu tots dos prou raonS,
- Com ignorant que sóc, per saber contar els fets del Cèsar sens fatiC,
- En harmonia i el to just que és requerit tambÉ,
- Convenient al mode poètic. D'invocar les Nimfes no sóC
- I en fer-ho els doctes poetes antics seguien un foll camÍ,
- No suplicaré les Muses ni pel temple de Febus aniraN
- Inquietes les meves passes, cercant l'ajut d'Apol·lo al seu jardÍ.
- Tots aquells que delerosos, en fer la recerca de l'efímer talenT,
- Ho feien perduts, els guiava l'horrible i obscura VehemotH.
- Limitat jo m’alçaré més cap a la llum celeste, al soL,
- Veritable llum de justícia que escoltarà el meu prec oportÚ.
- Demanar força a la meva modesta lira és un acte freD
- O recórrer el cicle sencer de totes les gestes completes no és bO,
- Intentar-ho podria cansar els grans mestres i al més savI
- Com tampoc fora prou per atraure del Cèsar el favor simpàtiC
- Inspira’m, oh Crist t’ho prego, que en espigolar sigui prou fI
- Com que aquest Poema agradi al Príncep i posi fi a l'exili on sóC,
- Afí perquè, com auxilia els miserables, del seu tron estant i, alhorA,
- Exculpa els pecadors i els vils, així n'obtingui el seu favor, tambÉ,
- Semblant al sol desprès, que escampa rajos per les immensitatS.
- Així tu, príncep, que disposes del ceptre sublim de Crist a la terrA,
- Rei sant, Lluís, pels teus mèrits i la pietat, famós CèsaR,
- Insigne que per la religió de Crist desprens claror fins al confÍ,
- Sigues clement amb aquest present del Negrenc, no en facis refúS,
- Així veuràs que s'ha permès espigolar en vers la teva històriA.
- Recull el do del rei de l'eternitat que t’omple el cor sempre d'amoR
- Manllevant la desgràcia del teu servidor, Cèsar de gran renoM,
- A la manera com el Crist retronant t’esbatana la volta etèriA.
- Extret de:
- [4] i del llibre[5]
Referències
modifica- ↑ de Borja Moll, Francesc. Diccionari català-valenciá-balear. Volum 1. 2a ed.. Editorial Moll, 1968, p. 159.
- ↑ Serra, Màrius. «enigmística: L'acròstic», diumenge, 3 setembre 1989. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ Serra, Màrius. «enigmística: Acròstics i acrònims», diumenge, 10 setembre 1989. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «Calaix Cultural». [Consulta: 19 agost 2017].
- ↑ Peres i Sunyer, Enric. Poesia Narrativa Medieval. Lulú. 2015, 2015, p. 624. ISBN 978-84-606-7729-1.