Activisme

activitat en pro d'un canvi d'índole social, polític, ambiental, econòmic o religiós
(S'ha redirigit des de: Activista)

L'activisme és l'activitat protagonitzada, generalment, per una minoria social conscient que té la voluntat de promoure, impedir o dirigir el canvi social, polític, econòmic o ambiental.[1]

Revistes i materials de difusió de la Plataforma per la Llengua
Saragossa, 26 de setembre de 2014, ciclistes en una acció puntual massiva pels seus drets

Si l'acció col·lectiva és intencionada, organitzada i sostinguda durant un període de temps es coneix com un moviment social.[2]

La paraula "activisme" es dóna en qualsevol orientació política i pot expressar-se de maneres ben diverses: editant o col·laborant als mitjans de comunicació, fent formació formal o informal, fent campanyes i promocionant boicots que pretenen incidir a nivell econòmic, organitzant manifestacions de carrer, vagues, casserolades, instal·lacions o accions artístiques, hacktivisme, ciberactivisme, etc. sota una tàctica no-violenta o de qualsevol altre tipus. També inclou l'"activitat social" que es fa a nivell de barris, per exemple, o a petita escala i molt concreta.[3]

Alguns activismes, com els de caire religiós, feminista o vegetarià, pretenen persuadir canvis en la conducta, mentre altres cerquen pressionar als governs per canviar les lleis.

La protesta social, un model diferent a Europa i a Amèrica

modifica

Segons Sébastien Bauer, històricament, el model europeu de lluita col·lectiva han estat els moviments socials, però, poc a poc, s’ha introduït el model americà que afavoreix l’acció directa no violenta i té com a objectiu transformar les consciències. Primer, durant les dècades dels 60 i 70, Europa descobreix les protestes de Martin Luther King i Malcom X, i els moviments hippies de Califòrnia i Nova York. A partir dels anys 80, una nova força política, l’ecologisme, fa evolucionar l’activisme i li dóna un nou instrument: les ONG. Greenpeace i WWF utilitzen el ventall clàssic: boicots, acció directa, desobediència civil…. Finalment, el 1991 es publica, sota el pseudònim de Hakim Bey, T.A.Z., the Temporary Autonomous Zone. T.A.Z. A la seva estela, apareixen nous activismes a Europa com ara els moviments homosexuals, els ciberactivistes o les Zones A Defensar (ZAD), pedres angulars de les resistències als macroprojectes infraestructurals (línies d’alta tensió o d’alta velocitat, preses, aeroports…). En Sébastien Bauer n’explica els motius:

“La diferència entre Europa i els Estats Units s’explica per dos factors històrics: en primer lloc, el socialisme revolucionari mai no ha aconseguit arribar a una massa crítica als Estats Units, a causa de l’atracció de la frontier. Quan la revolució industrial va abocar el proletariat europeu a la revolta, el proletariat americà en canvi, quan no podia més, abandonava la fàbrica i es convertia en pioner, i a la fàbrica el substituïa algun nouvingut d’Irlanda o Itàlia. Aquest turnover n’és una primera explicació. En segon lloc, i més important: a Amèrica, la major part de la protesta social, de les lluites per la igualtat i la justícia, no van arribar de la mà dels proletaris blancs, sinó dels descendents d’esclaus negres. Les seves lluites no van prendre la forma de la «revolta», sinó la de la «militància», en el sentit cristià de la paraula, és a dir, de la transformació del món mitjançant l’ètica, l’exemple i l’amonestació (hi ha una «església triomfant» al cel, i una «església militant» a la terra, que pateix les injustícies del pecat i lluita per la salvació de tots). Així, van ser els principis evangèlics de les esglésies negres, principalment metodistes, els que van donar a la protesta política i social americana un caràcter més activista que no pas revolucionari.”[4]

Mètodes de l'activisme

modifica

L'activisme es pot realitzar en el dia a dia de moltes maneres, fins i tot a través de l'art (artivisme), el hacktivisme informàtic (hacktivisme), o simplement en la forma en què cadascú tria comprar (activisme econòmic). Per exemple, la negativa a comprar menjar o altres mercaderies d'una empresa com a protesta contra l'explotació dels treballadors o la seva política lingüística és una expressió d'activisme. No obstant això, l'activisme més visible i impactant sovint ve en forma d'acció col·lectiva, en la qual nombrosos individus coordinen un acte de protesta junts per tal de tenir un impacte més gran.[5]

Els activistes empren mètodes o tàctiques diferents per assolir els seus objectius Les tàctiques escollides són significatives perquè poden determinar com es perceben els activistes i què són capaços d'aconseguir. Per exemple, les tàctiques no violentes generalment tendeixen a obtenir més simpatia pública que no pas les violentes.[6] i són més del doble d'efectives en l'assoliment d'objectius declarats.[7]

Històricament, l'activisme s'ha centrat en aconseguir canvis polítics substancials en la política o en les pràctiques d'un govern o una indústria. Alguns activistes intenten persuadir la gent perquè canviï el seu comportament amb l'acció directa, en comptes de persuadir els governs perquè canviïn les lleis.[8] Altres activistes intenten persuadir el ciutadans o la política del govern perquè no canviï.

Charles Tilly va desenvolupar el concepte d'un "repertori de contenció", que descriu totes les possibilitats de tàctiques disponibles per als activistes en un moment i lloc donats.[9] Aquest ventall d'opcions són totes les tàctiques que han demostrat tenir èxit per part d'activistes en el passat, com boicots, peticions, marxes, teatre de carrer, propaganda, escarnis i assentades. Els activistes també poden innovar noves tàctiques de protesta. Per exemple, el 2024, sorgeix la iniciativa Mallorca Platja Tour amb la voluntat de recuperar tots aquests espais i ocupar les platges que molts anys enrere eren transitables, però que d’ençà que el poder del turisme a les Illes va donar nom al fenomen de la balearització, com més va és més difícil de trobar un racó on estendre la tovallola. Els veïns recuperen espais que el turisme ha devorat.[10]

L'activisme als Països Catalans

modifica

L’activisme de base no-violenta comença a prendre forma a les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, principalment en espais vinculats al cristianisme de base. A més, autors com Vicenç Fisas i Armengol, Pepe Beunza, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey amb les seves reflexions i activisme contribueixen al canvi de mentalitat. La dècada dels anys vuitanta és clau per assenyalar un canvi de grans dimensions: Gandhi comença a ser conegut, el moviment pels drets civils i Martin Luther King mostren un camí profitós, el moviment antinuclear, les idees d’Einstein i, especialment, E.P. Thompson seran molt presents.[11]

Més endavant, la mobilització dels objectors contribueix a la unió en l’antimilitarisme i la no-violència, les mobilitzacions contra l’OTAN, contra l’armament nuclear, el feminisme… Ja en el segle XXI, emergeix el moviment antiglobalització i es donen les grans mobilitzacions contra la guerra a l’Iraq el 2003 en diferents llocs del món, amb Barcelona, València o Alacant com ciutats destacades.[12]

Al segon decenni del segle XXI destaquen les mobilitzacions del 15M; les de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que utilitza un ampli repertori des de la negociació amb l’entitat bancària, a la seva ocupació, fins als escarnis o l’aturada dels desnonaments; a Catalunya les mobilitzacions associades a l’independentisme amb la defensa dels centres de votació l’1 d’octubre de 2017 o les accions de la Plataforma per la Llengua ocupant establiments de restauració per denunciar la vulneració de drets lingüístics.[13]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Activisme». Termcat. [Consulta: 16 juny 2024].
  2. Goodwin, Jeff; Jasper, James. The Social Movements Reader: Cases and Concepts. 2nd. Wiley-Blackwell, 2009. ISBN 9781405187640. 
  3. Josepa Cucó i Giner, De la utopia revolucionària a l'activisme social, Universitat de València. ISBN 9788437099668 (català)
  4. Bauer, Sébastien. «Activisme polític: l’altre ‘American Way of Life’?». [Consulta: 15 juny 2024].
  5. Tarrow, Sidney. Power in Movement: Social Movements and Contentious Politics. 2nd. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1998. ISBN 9781139076807. OCLC 727948411. 
  6. Zunes, Stephen; Asher, Sarah Beth; Kurtz, Lester. Nonviolent Social Movements: A Geographical Perspective. Malden, Mass.: Blackwell, 1999. ISBN 978-1577180753. OCLC 40753886. 
  7. Chenoweth, Erica; Stephan, Maria J. Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict. New York: Columbia University Press, 2013. ISBN 9780231156837. OCLC 810145714. 
  8. «Direct action» (en anglès). Activist Handbook. Arxivat de l'original el 13 July 2022. [Consulta: 13 juliol 2022].
  9. Tilly, Charles; Tarrow, Sidney. Contentious Politics. Second revised. New York, NY: Oxford University Press, 2015. ISBN 9780190255053. OCLC 909883395. 
  10. «Residents de les Illes fan una crida a ocupar les platges: “No podem permetre que ens treguin de casa nostra”». Vilaweb. [Consulta: 16 juny 2024].
  11. Prat Carvajal, Enric. Activistes de la pau. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 208, p. 216. ISBN 978-84-9883-048-4. 
  12. Fernández Buey, Francisco. Guía para una globalización alternativa otro mundo es posible. Barcelona: Ediciones B. ISBN 9788466614672. 
  13. «Desenes de voluntaris col·lapsen dos restaurants que no tenen la carta en català». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 15 juny 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Activisme