Adalard el Senescal

Adalard[1] o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac. Lligat als Giràrdides, era germà de Girard del Rosselló.

Infotaula de personaAdalard el Senescal
Nom original(fr) Adalard le Sénéchal modifica
Biografia
Naixement810 modifica
Mort865 modifica (54/55 anys)
Abbot of Echternach (en) Tradueix
modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
Altres
TítolComte modifica
FamíliaGiràrdides modifica
FillsAdalard II, Count of Metz (en) Tradueix modifica
ParesLeuthard Ier de Paris modificaQ56367588 Tradueix modifica
GermansGirard del Rosselló i Engeltrude of Paris (en) Tradueix modifica

Va ser senescal de l'imperi carolingi en el regnat de Lluís I el Pietós però, al final de la vida d'aquest darrer, va prendre el partit dels fills de l'emperador contra el seu pare, després el dels fills segons Lluís el Germànic i Carles II el Calb contra el gran Lotari I. Va incitar d'altra banda a Carles el Calb a casar-se amb Ermentruda d'Orleans, filla de la seva germana Engeltruda de Fézensac i del comte Odó d'Orleans.

Després del repartiment de l'imperi el 843, al tractat de Verdun, va seguir Lluís el Germànic a França Oriental.

Compromès el 861, en el moment de la revolta de Carloman de Baviera contra el seu pare, va fugir de Germània amb els seus parents Udo, Berenguer I i l'abat Waldo per refugiar-se al tribunal de Carles el Calb, que els va donar la marca de Nèustria, amb la missió de defensar-la contra els normands mentre donava la marca de Nèustria contra els bretons a Robert el Fort (861).

Però aquest favor va suscitar la gelosia dels Rorgònides, implantats poderosament al Maine, que es van revoltar i es van unir a Salomó I de Bretanya. Per tal de portar la pau, Carles el Calb va retirar la marca de Nèustria a Adalard i als seus cosins (865) per donar-la al rorgònida Gausfred del Maine.

DescendènciaModifica

D'una esposa que de moment no és coneguda, va tenir tres fills:

Notes i referènciesModifica

FontsModifica

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Hubert Guillotel, « Une autre marche de Neustrie », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9)