Adalard el Senescal

Adalard[1] o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac. Lligat als Giràrdides, era germà de Girard del Rosselló.

Infotaula de personaAdalard el Senescal
Nom original(fr) Adalard le Sénéchal
Biografia
Naixement810
Mort865 (54/55 anys)
  Abbot of Echternach (en) Tradueix 

Activitat
OcupacióPolític
Orde religiósOrde de sant Benet
Altres
TítolComte
FamíliaGiràrdides
FillsAdalard II, Count of Metz (en) Tradueix
ParesLeuthard Ier de ParisQ56367588 Tradueix
GermansGirard del Rosselló i Engeltrude of Paris (en) Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Va ser senescal de l'imperi carolingi en el regnat de Lluís I el Pietós però, al final de la vida d'aquest darrer, va prendre el partit dels fills de l'emperador contra el seu pare, després el dels fills segons Lluís el Germànic i Carles II el Calb contra el gran Lotari I. Va incitar d'altra banda a Carles el Calb a casar-se amb Ermentruda d'Orleans, filla de la seva germana Engeltruda de Fézensac i del comte Odó d'Orleans.

Després del repartiment de l'imperi el 843, al tractat de Verdun, va seguir Lluís el Germànic a França Oriental.

Compromès el 861, en el moment de la revolta de Carloman de Baviera contra el seu pare, va fugir de Germània amb els seus parents Udo, Berenguer I i l'abat Waldo per refugiar-se al tribunal de Carles el Calb, que els va donar la marca de Nèustria, amb la missió de defensar-la contra els normands mentre donava la marca de Nèustria contra els bretons a Robert el Fort (861).

Però aquest favor va suscitar la gelosia dels Rorgònides, implantats poderosament al Maine, que es van revoltar i es van unir a Salomó I de Bretanya. Per tal de portar la pau, Carles el Calb va retirar la marca de Nèustria a Adalard i als seus cosins (865) per donar-la al rorgònida Gausfred del Maine.

DescendènciaModifica

D'una esposa que de moment no és coneguda, va tenir tres fills:

Notes i referènciesModifica

FontsModifica

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Hubert Guillotel, « Une autre marche de Neustrie », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9)