Adalbert de Magdeburg

Per a altres significats, vegeu «Adalbert de Praga».

Adalbert de Magdeburg (Lorena, ca. 910 - Geusa, Saxònia-Anhalt, Alemanya, 20 de juny de 981), fou el primer arquebisbe de Magdeburg (Saxònia-Anhalt), apòstol dels eslaus i els russos. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Infotaula de personasant Adalbert de Magdeburg
Adalbert of Magdeburg.jpg
Gravat de 1830 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdalbertus
c. 910 Modifica el valor a Wikidata
Lorena Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 981 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Geusa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Magdeburg (Saxònia-Anhalt) 
Arquebisbe catòlic
1r octubre 968 – – Giselher von Magdeburg →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, monjo i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAdalbert de Praga Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
bisbe i confessor; Apòstol dels eslaus
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCatedral de Magdeburg
Festivitat20 de juny
IconografiaCom a bisbe
Altres
TítolPríncep-bisbe Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Cap al 950, Adalbert treballava amb l'arquebisbe Brunó de Colònia, germà petit de l'emperador Otó I. En 953, ja era al servei del rei, i en 958 o 959, ingressà al monestir benedictí de Sant Maximi de Trèveris.

Recomanat per l'arquebisbe Guillem de Magúncia, Otó envià Adalbert en 961 en missió d'evangelització al Rus de Kíev, ja que la regent Olga, convertida al cristianisme a Constantinoble en 957, li ho havia demanat.

 
El sant en un retaule del s. XVI.
 
Magdeburg i la seva catedral, amb la tomba del sant.

A Kíev, però, ell fill d'Olga, Sviatoslav I, que era pagà, havia pres el poder i va ordenar massacrar la missió quan arribava a Rússia; Adalbert n'escapà per poc. Va tornar a Magúncia 962 i hi escrigué la continuació de la crònica universal de Reginó de Prüm, entre els anys 907 i 967.

En 966, Otó I el nomenà abat de Wissembourg (Alsàcia). Va adoptar la reforma monàstica a l'abadia de Gorze. En 967, acompanyà Otó a Itàlia, on fou coronat emperador. El papa Joan XIII confirmà la fundació del bisbat de Magdeburg al sínode de Ravenna l'abril de 967, i el 18 d'octubre de 968 Adalbert esdevingué el primer bisbe titular de Magdeburg, amb la missió d'evangelitzar els eslaus de més enllà de l'Elba.[1] Com a base de les missions evangelitzadores, des de Magdeburg, Adalbert fundà les diòcesis de Naumburg, Meissen, Merseburg, Brandenburg, Havelberg i Poznań (Polònia).

El 968 fundà una escola catedralícia a Magdeburg, on estudià a partir de 972 el futur santAdalbert de Praga. Morí el 20 de juny de 981, i fou sebollit a la catedral de Magdeburg. Fou canonitzat i la seva festivitat és el 20 de juny.

BibliografiaModifica