Adarnases V d'Ibèria

Adarnases V d'Ibèria (mort frare l'any 961) fou un duc de Tao Superior i curopalata d'Ibèria del 958 al 961. Era el fill de Sumbat d'Ibèria o potser del seu germà Bagrat Magistros (mort el març 945) .[1]

Infotaula de personaAdarnases V d'Ibèria
Biografia
Mort961 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsBagrat II of Tao (en) TradueixDavid III d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
PareBagrat I of Tao (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Adarnases i sobretot després d'ell el seu fill David III d'Ibèria el Gran Curopalata són les figures dominants de la dinastia tenint en compte la debilitat del « rei titular dels kartvels » contemporani, el seu cosí, Bagrat II d'Ibèria Regwen (el Ximple o el Sot).[2]

La Crònica georgiana indica que « els seus fills el van fer presoner i es va fer monjo, i va morir en aquesta condició no desitjada».[3]

PosteritatModifica

Segons Cyril Toumanoff, Adarnases s'hauria casat amb una filla de David I d'Artanudji, príncep d'Adjària i Nigali, del qual va tenir a :

Notes et referènciesModifica

  1. Selon la Chronique géorgienne citée par Marie-Félicité Brosset, p. 264, Adarnassé serait le fils du Bagrat Magistros mort en 945.
  2. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 502.
  3. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 264.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p..
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 130-131.
  • Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851 (lire ce livre avec Google Books : books.google.cat), Addition IX, « Histoire des Bagratides géorgiens, d'après les auteurs arméniens et grecs, jusqu'au commencement du XIe siècle », p. 138-188 & tableau généalogique, p. 155.