Adela Piera i Escofet

gimnasta i professora d'educació física
(S'ha redirigit des de: Adela Piera Escofet)

Adela Piera Escofet (Barcelona, 3 d'abril de 1910 - Barcelona, 7 de desembre de 2008) va ser una gimnasta i pionera de l'esport femení a Catalunya.[1][2][3]

Infotaula de personaAdela Piera i Escofet
Biografia
Naixement3 abril 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 2008 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógimnasta, professora d'educació física Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportgimnàstica Modifica el valor a Wikidata
Premis

L'Adela Piera va entrar en contacte amb l'activitat física a través del gimnàs Garcia Alsina, un dels primers gimnasos de Barcelona que oferiren activitats per a noies, propietat de la família Garcia Alsina. Practicà des de ben aviat la gimnàstica, la natació, el rem, l'excursionisme i l'esquí, aquest darrer esport com a sòcia del Centre Excursionista de Catalunya. També impartí classes de gimnàstica al Garcia Alsina i a diverses escoles de Barcelona fins que es jubilà a la dècada de 1970.[1] En un principi no pertanyia a cap club i sempre anava amb una colla d'amigues del gimnàs. L'any 1945 es casà amb Eliodor Orfila, vidu de Josefina García i Alsina, amb què Adela habia mantingut una gran amistat. Aleshores es va fer sòcia del Centre Excursionista de Catalunya, i començà a practicar també l'esquí. Després de la Guerra Civil Espanyola es posà a treballar al gimnàs García Alsina i a través del mateix gimnàs contactà amb diverses escoles per a donar classes de gimnàstica per a nenes; entre d'altres escoles, va treballar a les Carmelites de Gràcia, a les Dames Negres, Teresianes de Ganduixer, i al col·legi Estela. Va ser una de les primeres mestres professionals de la gimnàstica escolar a Catalunya. Va continuar fent classes fins que es va jubilar amb 70 anys.[2]

El 2008 l'Institut Barcelona Esports li va lliurar el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2007.[1] Aquest premi va ser un reconeixement a la seva persona, i amb ella a tota una generació de dones que es van dedicar a desenvolupar una professió aleshores poc valorada i en permanent equilibri entre la moral repressiva del moment i l'ideal d'obrir finestres i camins per formar dones lliures i actives. L'Adela se'n va sortir sempre d'una manera airosa gràcies a la seva capacitat de comprensió i al coneixement que tenia de les necessitats físiques de les alumnes. El premi recompensa la seva dedicació pedagògica.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Adela Piera Escofet». Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 2 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Martín, Montserrat; Sagazarzu, Itxasne; Gómez, Catalina. «Adela Piera». A: Esportistes. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, 2008, p. 12-13. ISBN 978-84-936186-2-9 [Consulta: 18 desembre 2019]. 
  3. 3,0 3,1 García, Mila «Biografia del Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador”: Adela Piera Escofet». Quadern Dones i Esport. Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona, Núm. 2, 2008, pàg. 15-17. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2019 [Consulta: 19 desembre 2019].