Adela d'Anglaterra

aristòcrata francesa

Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes.[1] És venerada com a santa per l'Església catòlica.[2]

Infotaula de personaSanta Adela de Normandia, o
Adelaida de Blois
Adela.jpg
Miniatura del segle xiii
Nom original(fr) Adèle de Blois Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdèle, Adela
1065 Modifica el valor a Wikidata
Normandia Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1137 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Marcigny Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Marcigny (restes desaparegudes en la Revolució Francesa) 
Regenta
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membre de
comtessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat24 de febrer
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia normanda Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEsteve II de Blois (1080 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillem de SullyAgnès de BloisElionor de BloisHumbert de Blois, Comte de VirtusOdo de BloisHenry of BloisMathilde de BloisAdela de BloisTeobald II de XampanyaEsteve d'AnglaterraAlice de Blois Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata  i Matilde de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansAdelisa, Constança de Normandia, Cecília de Normandia, Enric I d'Anglaterra, Guillem II d'Anglaterra, Robert II de Normandia i Ricard de Normandia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Adela signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

En 1080, Adela es casà amb Esteve II de Blois, comte de Blois i Chartres, amb qui tingué tretze fills, entre els quals Esteve I d'Anglaterra, comte de Boulogne i rei d'Anglaterra en 1135.

Fou comtessa consort de Blois, Chartres i Meaux. Fou regent d'aquests estats durant el temps que Esteve II estigué a les Croades.[3]

Entre 1120 i 1122 es retirà a l'abadia cluniacenca de Marcigny, on morí en 1137. Una tradició tardana en situa l'enterrament a Caen, prop la tomba de la seva mare, però es tracta d'un error d'identificació, ja que fou sebollida a l'abadia de Marcigny.

DescendènciaModifica

Adela i Esteve tingueren com a descendents:[4][5]

  1. Guillem, comte de Sully, casat amb Agnès de Sully (m. post 1104);
  2. Otó de Blois, que morí molt jove;
  3. Teobald II de Xampanya, comte de Xampanya
  4. Lituïsa de Blois (m. 1118) casada amb Miló I de Montlhéry i divorciada en 1115);
  5. Esteve I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
  6. Llúcia Matilde, casada amb Ricard d'Avranches, segon comte de Chester. Tots dos moriren ofegats el 25 de novembre de 1120;
  7. Felip (m. 1100), bisbe de Châlons-sur-Marne;
  8. Agnès de Blois, casada amb Hug de Puiset;
  9. Alix de Blois (m. 1145) casada amb Renat III de Joigni (m.1134);
  10. Elionor de Blois (m. 1147) casada amb Raül I de Vermandois (m. 1152), divorciada en 1142;
  11. Enric de Blois (1101 - 1171).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adela d'Anglaterra
  1. LoPrete, Kimberly. "Adela of Blois." Women and Gender in Medieval Europe: An Encyclopedia. Ed. Margaret Schaus. New York: Routledge, 2006. 6–7.
  2. Catholic Online. «St. Adela».
  3. Loprete, Kimberly A. «The Anglo-Norman Card of Adela of Blois». Albion, 22, 4, 1990, pàg. 569–589. DOI: 10.2307/4051390. JSTOR: 4051390.
  4. Carpenter, David. The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284. New York: Penguin, 2004, p. 531–532. ISBN 0-14-014824-8. 
  5. Green, Judith. Henry I: King of England and Duke of Normandy. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2009, p. 322. ISBN 978-0-521-74452-2.