Obre el menú principal

Adelaida o Alix de Provença (després coneguda com a Adelaida de Forcalquier), morta el 1129 a Avinyó, va ser comtessa de Provença després comtessa de Forcalquier des de la mort del seu pare, sobrevinguda entre 1063 i 1067 a la seva pròpia mort. Era filla de Guillem IV Bertran, comte de Provença, i d'Adelaida de Cavenez (o Adeladia de Rigino); era besnéta per línia paterna de Guillem II de Provença-Arle.

Infotaula de personaAdelaida de Forcalquier
Biografia
Naixement segle XI
Mort 1129
Avinyó
Activitat
Ocupació Feudatària
Altres
Títol Comte de Provença i comte de Forcalquier
Família Bosònides
Cònjuge Ermengol IV d'Urgell
Fills Guillem III d'Urgell
Adelaida d'Urgell
Pares Guillem Bertran de ProvençaAdelaida de Cavenez
Modifica les dades a Wikidata
el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença

No era encara casada a la mort del seu pare, i per tant no estava dotada, i per això va succeir-lo com a comtessa de Provença, en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i de Trípoli, i II de Provença-Avinyó i Bertran II. Posseïa en propietat el castell de Forcalquier.

Es va casar el 1079 amb Ermengol IV, comte d'Urgell, i va ser la mare de:

El 1092, el seu marit va morir i el comtat d'Urgell va passar al fillastre d'Adelaida Ermengol V (nascut d'un primer matrimoni del comte Ermengol IV) i llavors es va instal·lar amb el seu fill Guillem a Provença, al seu castell de Forcalquier. L'any següent, la casa de Provença es va apagar amb la mort de Bertran II, i els seus drets van passar a Gerberge, casada amb Gilbert de Millau, comte de Gavaldà, passant després, el 1115, al casal de Barcelona. Els conflictes d'interessos entre les cases de Tolosa de Llenguadoc i de Barcelona van causar les guerres baussenques i van portar a un repartiment territorial de Provença. Un primer acord atribuïa el nord de Durance a la casa de Tolosa i ignorava els drets d'Adelaida i de Guillem, instal·lats en aquesta zona. Gràcies a l'allunyament dels comtes de Tolosa, ocupats a les croades, pogueren administrar una part del suposat territori tolosà i Adelaida va agafar el títol de "comtessa de Forcalquier" a partir de 1110[1] Un segon repartiment sobrevingut a la meitat del segle XII, reconeixia el seu drets compartint el marquesat entre les cases d'Urgell i de Tolosa de Llenguadoc.

FontModifica

NotesModifica

  1. Parc natural del Luberon: Al voltant de l'any mil al país de Forcalquier, catàleg d'exposició, 2007, pàg. 29