Aderveshnasp d'Armènia

Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp) fou marzban d'Armènia del 465 al 481.

Infotaula de personaAderveshnasp d'Armènia
Biografia
Mort482 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarzban of Armenia (en) Tradueix (465 (Gregorià)–481 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata

El seu govern fou pacífic. El 478 fou elegit patriarca Sant Joan Mandakuní, que va succeir a Gut d'Arahez. El nou patriarca fou marcadament nacionalista.

El 481 fou enderrocat per la revolta de Vahan II Mamikonian i va fugir al castell d'Ani i després cap Artaxata. Assetjat a aquesta ciutat va fugir altra vegada cap a Pèrsia per la via de Mèdia. Allí va reorganitzar les seves forces i va tornar a entrar a Armènia. Els armenis van espantar-se i es van retirar cap a la frontera romana d'Orient, però finalment van tornar. Vahan II i Sahak Bagratuní (nomenat marzban pels rebels) van posar en estat de defensa a Dvin i Vasak Mamikonian (germà de Vahan II) va marxar contra els perses i els dos exèrcits es van veure a Varazkert un llogaret de l'actual Nakhichevan. Vasak que només tenia 400 soldats, davant la superiorat de l'enemic, es va retirar vers Airarat, on finalment va acceptar el combat prop del llogaret d'Akori. La victòria fou pel reduït exèrcit armeni (els perses eren uns 7000 i els armenis uns 400) i el marzban va morir.

Els rebels havien nomenat marzban Sahak Bagratuní. Pel seu costat els perses van tenir dos governadors militars, els generals Mihran i Zarmihr (entremig d'ambdós va exercir de facto Vahan II Mamikonian), fins al nomenament de Shahpuhr de Rayy, de la casa de Mihran (483).