Adolf Florensa i Ferrer

arquitecte català
(S'ha redirigit des de: Adolf Florensa)

Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968)[1] fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona[2] des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.[3] Va ser clau en la conservació i restauració d'edificis emblemàtics de la ciutat comtal[1] i en la reinvenció del seu barri Gòtic.[4]

Infotaula de personaAdolf Florensa i Ferrer
Biografia
Naixement15 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1968 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc 
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Biografia modifica

Una vegada acabats els seus estudis d'arquitectura el gener de l'any 1914, va exercir com a arquitecte municipal de Lleida, on entre altres obres signà els plànols de l'Escola Jardí dels Camps Elisis (1918).[1] Es va posar a donar classes, va obtenir la càtedra de Mecànica Racional l'any 1920. L'any 1924, va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, continuant sent-ho fins a la seva mort l'any 1968.[5]

Restauracions modifica

Influenciat per l'escola de Chicago, encara que es va moure dins el classicisme noucentista, les seves obres més destacades van ser a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925),[6] l'Edifici de la Immobiliària Catalana (1925),[7] la Casa Artur Suqué (1927),[8] el Casal del Metge amb Enric Catà i Catà (1931),[9] i la Seu del Foment del Treball Nacional amb Josep Goday (1931).[10]

Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que el 1926 va reformar l'edifici de la Casa de la Ciutat. Va ser també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'exposició del 1929.

Adolf Florensa també va fer algunes obres conjuntes amb arquitectes modernistes com Modest Feu: (Casa Teixidó, 1924-1928).[11] El 1952 va construir la creu de terme d'Horta. Altres realitzacions seves inclouen:

Títols honorífics modifica

Publicacions modifica

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Florensa i Ferrer

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. «Catàleg Arxiu Històric: FLORENSA I FERRER, Adolf». [Consulta: 23 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 Ainaud de Lasarte, Joan. «Els palaus del carrer Montcada». A: Ainaud de Lasarte, J.. Museu Picasso: Catàleg de pintura i dibuix. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museus, 1984, p. 13–19. 
  3. Garcia-Fuentes, Josep-Maria. Barcelona's Gothic Quarter: Architecture, Ideology and Politics. DOI 10.4324/9781315567761-3/barcelona-gothic-quarter-josep-maria-garcia-fuentes. 
  4. Gant, Agustín Cócola «The invention of the Barcelona Gothic Quarter». Journal of Heritage Tourism, 9, 1, 02-01-2014, pàg. 18–34. DOI: 10.1080/1743873X.2013.815760. ISSN: 1743-873X.
  5. 5,0 5,1 Secció d'Arqueologia Urbana. Projecte d’intervenció arqueològica al Museu Picasso: Restauració de l’enteixinat gòtic del Palau Finestres (ref.: NI 3699). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 13-05-1999. 
  6. «Casa Francesc Cambó i Batlle». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  7. «Edifici Immobiliària Catalana, S.A.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  8. «Casa Arturo Suqué». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  9. «Casal del Metge». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  10. «Edifici del Foment del Treball Nacional». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  11. Web Modest Feu i Estrada: biografía[Enllaç no actiu]
  12. «Palau Reial Major: Saló del Tinell i vestigis de la ciutat romana i visigòtica». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  13. Terradas Muntañola, Robert «Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 19, 2011, p. 71.

Enllaços externs modifica