Adolf Florensa i Ferrer
Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) fou un arquitecte català.
 La seu del Foment del Treball Nacional a la Via Laietana de Barcelona, obra d'Adolf Florensa i Josep Goday de 1931.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1889 Lleida (Segrià) |
| Mort | 14 juliol 1968 (79 anys) Barcelona |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitecte |
| Membre de | |
Una vegada acabats els seus estudis d'arquitectura l'any 1914, es va posar a donar classes, va obtenir la càtedra de Mecànica Racional l'any 1920, va ser nomenat arquitecte municipal de l'ajuntament de Barcelona l'any 1924.
Va exercir com a arquitecte municipal de Lleida, on entre altres obres signà els plånols de l'Escola Jardí dels Camps Elisis (1918) [1]
Influenciat per l'escola de Chicago, encara que es va moure dins el classicisme noucentista, les seves obres més destacades van ser a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925),[1] el Casal del Metge junt amb Enric Catà i Catà (1931),[2] la Casa Artur Suqué (1927),[3] la Immobiliària Catalana (1925)[4] i el Foment del Treball junt amb Josep Goday (1931).[5]
És també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'exposició del 1929.
Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que el 1926 va reformar l'edifici de la Casa de la Ciutat.
Adolf Florensa també va fer algunes obres conjuntes amb arquitectes modernistes com Modest Feu: (Casa Teixidó, 1924-1928).[6] El 1952 va construir la creu de terme d'Horta.
RestauracionsModifica
- Va realitzar les restauració de les Drassanes Reials de Barcelona, convertint-les en Museu Marítim de la ciutat entre els anys 1957 i 1966.[7]
- Reforma de Capitania General (antic convent de la Mercè). (1928)
- Restauració del Saló del Tinell, en col·laboració amb Joaquim Vilaseca i Pere Benavent. (1936)[8]
- Restauració del Claustre de la Catedral de Barcelona. (1965)
- Restauració de la Catedral de Vic. (1940)
- Restauració del Castell de Mequinensa. (1959)
- Restauració del Monestir de Poblet. (1957/1962)
- Restauració del Castell de Peralada
- Restauració del Palau del Marquès de Lió
Va publicar nombrosos articles i llibres com :
- 1935 L'architecture gothique civile en Catalogne
- 1959 El carrer Montcada
- 1960 L'antiga casa de la ciutat
- 1960 La Casa de la Ciutat en els temps moderns
Immobiliaria Catalana (Via Laietana, 28)
Casa Cambó (Via Laietana, 30)
Casal del Metge (Via Laietana, 31)
Palau de Telecomunicacions de l'exposició del 1929. Actualment dins la Fira de Barcelona
TítolsModifica
- 1961 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Madrid
- 1964 Cavaller de l'Ordre al Mèrit de la República Italiana
- 1969 Títol pòstum de Medalla al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona
ReferènciesModifica
- ↑ Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Web Modest Feu i Estrada: biografía
- ↑ Terradas Muntañola, Robert «Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 19, 2011, p. 71.
- ↑ Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Florensa i Ferrer |
- Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0.
- Volum 9 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7
- Adolf Florensa. Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1998. ISBN 8488258151
- Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968). [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2002. ISBN 8476098820