Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer (Berlín, Alemanya, 1835 - Starnberg, Imperi austrohongarès, 1917) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1905.

Infotaula de personaAdolf von Baeyer
Adolf von Baeyer (1905).jpg
modifica
Nom original(de) Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer modifica
Biografia
Naixement(de) Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer modifica
31 octubre 1835 modifica
Berlín modifica
Mort20 agost 1917 modifica (81 anys)
Starnberg modifica
Lloc d'enterramentWaldfriedhof de Munich modifica
Dades personals
ReligióLuteranisme modifica
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín
Universitat de Heidelberg
Universitat de Munic
Universitat de Gant modifica
Activitat
Director de tesiRobert Bunsen i Friedrich August Kekulé modifica
Camp de treballQuímica orgànica modifica
OcupacióQuímic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Munic
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat d'Estrasburg modifica
AlumnesHeinrich Otto Wieland modifica
Obra
Estudiant doctoralOthmar Zeidler, Emil Hermann Fischer, John Ulric Nef, Victor Villiger, William Henry Perkin, Richard Willstätter i Christian Stolz (en) Tradueix modifica

Find a Grave: 162150602 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 31 d'octubre de 1835 a la ciutat alemanya de Berlín. Inicialment va estudiar matemàtiques i física a la Universitat de Berlín abans de traslladar-se a Heidelberg, on va estudiar química amb Robert Bunsen.

Va treballar en el laboratori de Friederich August Kekulé, el qual va exercir una gran influència en la seva formació com especialista en química orgànica, matèria amb la qual aconseguí el doctorat a Berlín l'any 1858. Fou becari a la Berlin Trade Academy l'any 1860 i professor a Estrasburg el 1871. L'any 1875 va succeir a Justus von Liebig com a professor de química a la Universitat de Munic.

Baeyer morí el 20 d'agost de 1917 a la ciutat de Starnberg, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès i avui dia a Alemanya.

Recerca científicaModifica

Entre els seus molts assoliments científics destaquen el descobriment de la fenolftaleïna i la fluoresceïna, derivades de l'àcid úric i l'àcid barbitúric, així com un tipus nou de resina. El 1872 va experimentar amb el fenol, estant a punt de descobrir el que Leo Baekeland posteriorment anomenà bakelita.

Interessat en la química orgànica, i especialment en els colorants, a principis de l'any 1880, i després de més de disset anys de recerca, aconseguí la síntesi de l'indi. El 1883 va establir l'estructura molecular de l'indi però no va ser fins al 1928, onze anys després de la mort de Baeyer, quan es va determinar mitjançant l'ús de la cristal·lografia de raigs X que l'estereoquímica del doble enllaç era trans i no cis com proposava Baeyer.

L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química «pel desenvolupament de la química orgànica mitjançant els colorants químics».

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf von Baeyer