Viquipèdia

Adolfo Aristarain

director de cinema argentí

Adolfo Aristarain (Parque Chas, Buenos Aires; 19 d'octubre de 1943) és un director i guionista de cinema argentí. Ha estat ajudant de direcció en més de 30 pel·lícules. Els seus films combinen la fermesa narrativa del cinema estatunidenc clàssic i els temes socials del cinema polític de l'Argentina. El 2003 se li va concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa.[1]

Infotaula de personaAdolfo Aristarain

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0034899 Allocine: 10343 Allmovie: p79912 TMDB.org: 109356 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Des de la seva infància ha estat un lector voraç i un cinèfil empedreït. Va estudiar anglès fins a convertir aquest idioma en la seva segona llengua. Respecte al cinema i la literatura, va decidir ser autodidacte. En l'adolescència va intentar ser contista i va fer un programa a Radio Nacional, en el qual llegia traduccions pròpies de Dylan Thomas.

Va tenir alguns acostaments al cinema com a muntador i sonista a Rio de Janeiro i com a ajudant de producció a Buenos Aires. Finalment, a l'inici dels anys setanta va començar a treballar com a ajudant de direcció de manera sistemàtica i professional. L'any 1967 es va radicar a Madrid i va tornar a Buenos Aires el 1974. Va continuar aprenent l'ofici del cinema treballant com a ajudant fins que, després de trenta llargmetratges assistint directors com Mario Camus, Vicente Aranda, Sergio Leone, Lewis Gilbert, Gordon Flemyng, Peter Collinson, Daniel Tinayre i Sergio Renán, va escriure un guió i va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula el 1978.

Va desenvolupar la seva tasca com a director, productor i guionista de cinema entre l'Argentina i Espanya, i esporàdicament als Estats Units. És membre de l'Acadèmia Espanyola i va ser vicepresident de Directores Argentinos Cinematográficos (DAC) durant els dos anys en què des d'aquesta entitat es va promoure l'actual Llei de Cinema. L'any 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per Reial decret, en reconeixement a la seva aportació a la cultura iberoamericana.

Al llarg de la seva filmografia s'observa una certa repetició en els elencs, i hi apareixen en més d'una ocasió actors com Juan Diego Botto, Cecilia Roth, José Sacristán i, el més destacat, Federico Luppi, a qui sovint s'ha considerat com l'actor fetitxe d'Aristarain, malgrat que aquest últim sempre ho ha negat. En la dècada dels 80, Aristarain va declarar que els seus mestres eren John Ford, Howard Hawks, Raoul Walsh, Nicholas Ray i John Huston.

En diverses entrevistes, Aristarain ha parlat de les seves tres últimes obres, Martín (Hache), Lugares comunes (basada en la novel·la del seu cosí Lorenzo F. Aristarain) i Roma, com tres parts d'un mateix conjunt de pors.[2][3]

Filmografia modifica

Com a director modifica

Intèrpret modifica

Assistent de direcció modifica

Segon assistent de direcció modifica

Premis modifica

Premis Oscar modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1992 Millor pel·lícula estrangera Un lugar en el mundo Candidat

Premis Goya modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor guió adaptat Lugares comunes Guanyador
1997 Millor director Martín (Hache) Candidat
1992 Millor pel·lícula estrangera de parla hispana Un lugar en el mundo Guanyador
2004 Millor director Roma Candidat
2004 Millor guió original Roma Candidat

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Millor pel·lícula Lugares comunes Candidat
2002 Mejor guion Lugares comunes Guanyador
1997 Millor pel·lícula Martín (Hache) Candidat
1992 Millor pel·lícula Un lugar en el mundo Guanyador

Premis Cóndor de Plata modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1982 Millor pel·lícula Tiempo de revancha Guanyador
1982 Millor director Tiempo de revancha Guanyador
1982 Millor guió original Tiempo de revancha Guanyador
1983 Millor pel·lícula Últimos días de la víctima Candidat
1983 Millor director Últimos días de la víctima Guanyador
1983 Millor guió adaptat Últimos días de la víctima Guanyador
1993 Millor pel·lícula Un lugar en el mundo Guanyador
1993 Millor director Un lugar en el mundo Guanyador
1993 Millor guió original Un lugar en el mundo Guanyador
1998 Millor pel·lícula Martín (Hache) Candidat
1998 Millor director Martín (Hache) Guanyador
1998 Millor guió original Martín (Hache) Candidat
2002 Millor pel·lícula Lugares comunes Candidat
2002 Millor director Lugares comunes Candidat
2002 Millor guió adaptat Lugares comunes Candidat
2005 Millor pel·lícula Roma Guanyador
2005 Millor director Roma Guanyador
2005 Millor guió original Roma Candidat

Premi Konex modifica

Any Categoria Resultat
1981 Diploma al Mèrit: Millor Director de cinema de la història argentina Guanyador
1994 Diploma al Mèrit: Millor Guionista de la dècada Guanyador
2001 Konex de Platí: Millor Director de cinema de la dècada Guanyador

Referències modifica

  • Brenner, Fernando. Adolfo Aristain. Buenos Aires. Centro Editor de América Latina, 1993. ISBN 950-25-3151-5. 
  1. ↑ [1]
  2. ↑ Adolfo Aristaraín a cinenacional.com
  3. ↑ Adolfo Aristarain: "Me jugué por una película honesta", La Nación, 11 de setembre de 2002
  4. ↑ Aristaráin gana con 'Martín (Hache)' el Festival de Cine de La Habana, El País, 13 de desembre de 1997

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adolfo_Aristarain&oldid=32591946»