Adolfo López Mateos

Adolfo López Mateos va néixer en Atizapán, Estat de Mèxic, el 26 de maig de 1909. Va ser president constitucional de Mèxic de 1958 a 1964. Va morir en la Ciutat de Mèxic el 22 de setembre de 1969.[1][2][3][4][5][6]

Plantilla:Infotaula personaAdolfo López Mateos

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Adolfo Felipe Neri Matteios Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
Ciudad López Mateos (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaneurisma intracranial Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAtizapán de Zaragoza Modifica el valor a Wikidata
  56è President de Mèxic
01/12/1958 – 30/11/1964
Dades personals
NacionalitatMexicà
FormacióUniversitat Autònoma de l'Estat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Revolucionari Institucional
Família
CònjugeEva Sámano Modifica el valor a Wikidata
FillsEva Leonor López-Mateos Sámano Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm9984169 Find a Grave: 47997135 Modifica els identificadors a Wikidata
Llista
48è President de Mèxic
1r desembre 1958 – 30 novembre 1964
← Adolfo Ruiz CortinesGustavo Díaz Ordaz →
Ministre
Senador de Mèxic
Modifica el valor a Wikidata

Advocat. En 1929 va militar en una campanya que va marcar la seva vida política. Poc després es va ocupar com a secretari particular del governador de l'Estat de Mèxic, Carlos Riva Palacio. Vinculat a la política de l'Estat de Mèxic, va ocupar l'adreça de l'Institut Científic i Literari de Toluca entri 1944 i 1946, any que va ser elegit senador. En el govern d'Adolfo Ruiz Cortines (1952-1958) es va ocupar com a secretari de Treball i Previsió Social. En 1958 va ser elegit president de la República. Durant el seu sexenni va enfrontar conflictes socials com el del ferrocarril i l'escamot encapçalat per Rubén Jaramillo. Va aconseguir la devolució a Mèxic del territori del Chamizal pels Estats Units i va enarborar la bandera de l'autodeterminació dels pobles. L'educació i la cultura van rebre un fort impuls, manifestat en la construcció dels museus nacionals més importants i la creació del llibre de text gratuït.

Referències

modifica
  1. Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
  2. Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
  3. Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
  4. Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
  5. Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
  6. Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)