Adolphe Menjou
Adolphe Jean Menjou (Pittsburgh, 18 de febrer de 1890 − Beverly Hills, 29 d'octubre de 1963) va ser un actor estatunidenc. El 1931 va ser nominat a l'Oscar al millor actor, tot i que no va guanyar l'estatueta.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1890 Pittsburgh (Pennsilvània) |
| Mort | 29 octubre 1963 (73 anys) Beverly Hills (Califòrnia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hepatitis ) |
| Sepultura | Hollywood Forever Cemetery |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Cornell Escola d'Enginyeria de la Universitat Cornell Culver Academies (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de gènere, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió |
| Activitat | 1914 – |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Kathryn Carver (1928–1934) Verree Teasdale (1934–1963) |
Premis | |
       | |
BiografiaModifica
Va néixer en una família d'origen francès,[1] a la ciutat de Pittsburgh, estat de Pennsilvània, als Estats Units, el 18 de febrer de 1890.
Va ser educat en algunes escoles militars, com l'Acadèmia Militar Culver, pensant a dedicar-se professionalment a la carrera com a enginyer militar,[2] va completar estudis a la Universitat Cornell, Nova York.
Va estrenar-se en l'escena teatral, amb papers en el vodevil, per dedicar-se al cinema mut el 1914.
Pràcticament en tota la seva filmografia actua en papers secundaris, en papers adequats al seu físic, cosa que no li va permetre accedir a papers del típic galant de Hollywood.
La Primera Guerra Mundial va suposar un petit lapse en la seva carrera cinematogràfica, ja que es va unir a l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica com a enginyer militar, amb el grau d'oficial, cosa que posteriorment contribuiria a ajudar-lo a exercir amb facilitat determinats papers relacionats amb l'aristocràcia, o en l'àmbit militar.[1]
No va tenir problemes amb el pas del cinema mut al sonor, com va succeir amb diversos actors i actrius, encara que la seva carrera cinematogràfica va sofrir un lapse.
En la dècada de 1950 es va produir el seu declivi definitiu; a causa de les seves idees conservadores[2] va col·laborar en l'anomenada cacera de bruixes[3] organitzada pel Comitè d'Activitats Antiamericanes[4] del senador Joseph McCarthy, que el va allunyar dels sectors progressistes cinematogràfics dels Estats Units. Pel que sembla,[5] va arribar a declarar que els actors que acusava, pels seus gestos, mirades o formes de parlar, transmetien idees comunistes. També va afirmar[6] que els comunistes nord-americans havien de ser enviats als deserts de Texas, perquè els matessin els texans.
Va morir a Los Angeles, Califòrnia, a causa d'una hepatitis.
El 1947 va publicar la seva autobiografia, It Took Nine Tailors.
MatrimonisModifica
- El seu primer matrimoni va ser amb Katherine Kinsley.
- El 1928 va contreure un segon matrimoni, amb l'actriu Kathryn Carver, de qui es va divorciar el 1934.
- El mateix any, va contreure nou matrimoni amb la també actriu Verree Teasdale, amb la qual havia compartit repartiment en algunes pel·lícules.
Filmografia seleccionadaModifica
- 1920: What Happened to Rosa, de Victor Schertzinger
- 1921: The Sheik, de George Melford.
- 1921: Courage, de Sidney Franklin.
- 1921: Through the Back Door de Alfred E. Green i Jack Pickford
- 1921: The Three Musketeers, de Fred Niblo.
- 1922: Clarence, de William C. deMille.
- 1922: Head over Heels de Paaul Bern i Victor Schertzinger.
- 1922: Is Matrimony a Failure?, de James Cruze.
- 1923: A Woman of Paris, de Charles Chaplin.
- 1924: The Marriage Circle, d'Ernst Lubitsch.
- 1924: Forbidden Paradise, d'Ernst Lubitsch.
- 1926: The Sorrows of Satan, de D.W. Griffith.
- 1930: Morocco, de Josef Von Sternberg
- 1931: Primera plana, de Lewis Milestone.
- 1932: Forbidden, de Frank Capra
- 1932: Adéu a les armes, de Frank Borzage.
- 1933: Glòria d'un dia de William A. Wellman
- 1937: A Star Is Born, de William A. Wellman.
- 1937: Dames de teatre (Stage Door), de Gregory La Cava.
- 1937: Cafe Metropole
- 1942: Roxie Hart de William A. Wellman
- 1942: Ballant neix l'amor
- 1943: Sweet Rosie O'Grady d'Irving Cummings
- 1946: Heartbeat, de Sam Wood.
- 1947: The Hucksters de Jack Conway
- 1948: State of the Union, de Frank Capra
- 1949: My Dream Is Yours de Michael Curtiz i Friz Freleng
- 1950: To Please a Lady de Clarence Brown
- 1951: Més enllà del Missouri
- 1951: The Tall Target d'Anthony Mann
- 1956: La filla de l'ambaixador
- 1957: Camins de glòria (Paths of Glory), de Stanley Kubrick, en què interpreta el general Boulard, un general cínic i repel·lent.[7]
Premis i nominacionsModifica
- Nominacions
- 1931: Oscar al millor actor per Primera plana, de Lewis Milestone.[8]
Notes i referènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Adolphe Menjou| Cinefania Online
- ↑ 2,0 2,1 El Criticon - Adolphe Menjou. Biografia, filmografia i fotos
- ↑ Biografia d'Adolphe Menjou
- ↑ «9». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 22 juny 2011].
- ↑ «retroklang » Vermells subliminals». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 22 juny 2011].
- ↑ En Cadena Dos - Revista de Cine
- ↑ A http://www.elamante.com/cineentv/agosto/05.shtml Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. es parla del gust que es va donar Stanley Kubrick en donar aquest paper al reaccionari Adolphe Menjou.
- ↑ «biografia». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 27 juny 2011].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolphe Menjou |
- Fitxa en Cine y estrellas Arxivat 2007-09-09 a Wayback Machine.
- Fotografies