Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament

Les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, conegudes com a Sagramentàries i Sagramentines, són religioses de vots solemnes dedicades a la vida contemplativa; pertanyen a l'orde monàstic fundat a Roma el 1807 per la beata Maria Magdalena de l'Encarnació (1770–1824). Les monges posposen les sigles A.P.S.S. al seu nom.

Infotaula d'ordeSagramentàries
A.P.S.S.svg
Emblema
TipusOrde monàstic femení
Nom oficialAdoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament
Nom oficial llatíAdoratrices Perpetuae Sanctissimi Sacramenti
SiglesA.P.S.S.
Altres nomsAdoratrius del Santíssim Sagrament, sagramentines
HàbitTúnica blanca, escapulari vermell amb el Santíssim Sagrament brodat en blanc al pit, vel negre, toca blanca
LemaAdora et labora ("Adora i treballa")
ObjectiuVida contemplativa i adoració permanent del Santíssim Sagrament
Fundació8 de juliol de 1807, Roma, Convent dei Santi Gioacchino e Anna alle Quattro Fontane per beata Maria Magdalena de l'Encarnació
Aprovat perPius VII, en 13 de febrer de 1818; aprovació provisional: 2 de febrer de 1808
ReglaRegla de Sant Agustí
ConstitucionsPer la fundadora, aprovades el 2 de febrer de 1808 pel cardenal Somaglia
PatronsEl Santíssim Sagrament
Supressió1811-1814 per Napoleó I
Fundacions destacadesBassano del Grappa, Càller, Canale d'Alba, Castellammare di Stabia, Gènova, Ischia di Castro, Monza, Oristany, Roma, Seregno, Vigevano), Àustria (Innsbruck), Xile, Mèxic, Estats Units d'Amèrica, Kenya (Karema)
Fundacions a terres de parla catalanaBarcelona (Salses, 12), Berga, Vic
Persones destacadesMaria Cristina Brando
Lloc webhttp://www.adoratriciperpetue.org

HistòriaModifica

La monja terciària regular franciscana Maria Magdalena de l'Encarnació, des de 1802 abadessa d'Ischia di Castro (Viterbo), va començar en 1789 la tasca per fundar un nou orde religiós dedicat exclusivament a l'adoració eucarística. Va redactar-ne les constitucions i, quan fou elegida abadessa, va compartir el seu projecte amb el prevere Giovanni Antonio Baldeschi, que va demanar al papa l'autorització per fundar l'orde. Van trobar el suport financer del marquès de Negrete, ambaixador del rei Carles IV d'Espanya a Lisboa.

Amb el permí del papa Pius VII, el 31 de maig de 1807 Maria Magdalena i onze germanes van deixar el monestir d'Ischia di Castro i el 8 de juliol següent van ingressar al convent de Santi Gioacchino e Anna alle Quattro Fontane de Roma. Les constitucions de la fundadora foren examinades pel cardenal vicari Giulio Maria della Somaglia i aprovades pel pontífex el 2 de febrer de 1808. La invasió de les tropes franceses del general Sextius Alexandre François de Miollis va interrompre el procés: en 1811 els francesos van suprimir els monestirs i la mare Maria Magdalena es va refugiar al seu poble natiu, Porto Santo Stefano (Toscana). Només va poder tornar al monestir de Roma el 24 de maig de 1814, quan Pius VII va tornar. El mateix papa va poder aprovar l'orde el 13 de febrer de 1818.

Activitat i difusióModifica

Les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament són monges de clausura estricta: es dediquen a l'adoració continuada, amb torns ininterromputs de dia i nit) del Santíssim Sagrament solemnement exposat a l'altar. Segueixen la Regla de Sant Agustí i les constitucions redactades per la fundadora. El seu hàbit és una túnica blanca amb escapulari vermell i vel negre.

Al final de 2005 l'orde tenia 60 monestirs i 960 monges i novícies.[1] a Itàlia (Bassano del Grappa, Càller, Canale d'Alba, Castellammare di Stabia, Gènova, Ischia di Castro, Monza, Oristany, Roma, Seregno i Vigevano), Àustria, Espanya, Xile, Mèxic, Estats Units d'Amèrica i Kenya. A Catalunya, tenen monestirs a Barcelona, Berga i Vic.

NotesModifica

  1. Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007, p. 1525. ISBN 978-88-209-7908-9

Enllaços externsModifica