Adossenda Gutiérrez
Adossenda Gutiérrez (Galícia, segles IX-X) va ser reina de consort de Lleó aproximadament entre 923 i 933, pel seu matrimoni amb Ramir II.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 910 (Gregorià)  |
| Mort | 941 (Gregorià) (>941) (30/31 anys) |
| Reina consort de Lleó | |
| 923 – 932 ← Ònnega Sanxes – Urraca Sanxes → | |
| Família | |
| Cònjuge | Ramir II de Lleó (923–932) |
| Fills | Ordoni III de Lleó, Teresa de Lleó |
| Pares | Guterre Ozores de Coïmbra i Ildoncia Menéndez |
| Parents | Hermenegild Gutiérrez (avi) Elvira Menéndez (tia) |
Membre d'una important i prestigiosa família aristocràtica gallega, era filla del comte Guterre Osorez i Aldonça Menéndez, i neta per via paterna d'Hermenegild Gutiérrez, repoblador de la ciutat de Coïmbra, i d'Ermessenda Gatóniz.[1][2] Malgrat no conservar-se documentació de la unió matrimonial, hom afirma que va ser la primera muller del rei Ramir II de Lleó, del qual era cosina germana.[2][3][1] El casament es degué produir vers el 923, i tots dos van tenir dos fills, Beremund, que va morir sent un nen, i Ordoni, que regnaria com a Ordoni III.[2][3]
Segons Gonzalo Martínez Díez, gràcies a aquest matrimoni Ramir II va comptar amb les simpaties de l'aristocràcia portuguesa.[4] Va ser reina fins aproximadament el 933. Amb tot, es desconeix res sobre la seva actuació al costat del monarca, perquè no se n'ha conservat documentació.[2]
Es creu que Ramir va repudiar la reina Adossenda, alguns autors diuen que per qüestions d'estat,[3] i es va tornar a casar. El 934 es documenta una nova reina i muller del monarca, Urraca Sanxes.[2] Malgrat tot, ella i els seus fills van conservar els drets dinàstics sobre Portugal.[4]
La mort d'Adossenda es va produir després del 941.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Sáez, Emilio. Los ascendientes de San Rosendo (en castellà). Madrid: Instituto Jerónimo Zurita, 1948.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Álvarez Álvarez, César. «Adosenda Gutiérrez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónica. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cádiz Álvarez, Juan Carlos. La historia de Asturias... en pedazos (en castellà). vol. II: los siglos oscuros. Madrid: Ediciones Nobel, 2017, p. 71-72.
- ↑ 4,0 4,1 Martínez Díez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711-1038). La historia frente a la leyenda. Valladolid: Junta de Castilla y León, 2005, p. 268.