Pinya groga
La pinya groga o flor de Sant Sebastià (Aeonium arboreum)[2] és una espècie de planta de caràcter arbustiu amb fulles suculentes del gènere Aeonium dins la família de les crassulàcies.
Aeonium arboreum  | |
|---|---|
 Aeonium arboreum 'Atropurpureum' | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Crassulaceae |
| Tribu | Aeonieae |
| Gènere | Aeonium |
| Espècie | Aeonium arboreum (L.), Webb i Berthel., 1840 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Sempervivum arboreum |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.jpg)
També pot rebre els noms d'eoni, consolda, consolva, consolva arbòria, consolva d'arbre i matafoc.[2]
Morfologia modifica
És una planta espessa suculenta que arriba a mesurar fins a 90 cm d'alçada. Les seves fulles són ramificades, bastant altes i robustes, espatulat-allargades, de color verd brillant amb les vores porpres i amb cilis apuntant cap endavant.[3] Les branques on s'agrupen i creixen les flors són denses i còniques. Aquestes rosetes mesuren 15-20 cm i estan situades al final de les tiges, suportant les inflorescències de 15 cm d'ample amb flors de color groc cremós que floreixen a finals d'hivern. La branca que ha florit posteriorment mor. Necessita regs freqüents i profunds.[4]
Hàbitat i distribució modifica
És una planta pròpia de les Illes Canàries, que també habita a la costa atlàntica del Marroc. Viu a roques de penya-segats, a zones baixes i forestals, i també entre matolls de zones seques. Es desenvolupa principalment amb temperatures mitjanes de 10 °C i tolera gelades de fins a -4 °C. És bastant resistent al calor i necessita una bona quantitat de Sol.
Taxonomia modifica
Aeonium arboreum va ser descrita per (L.), Webb i Berthel. i publicada a Histoire Naturelle des Îles Canaries 3(2,1): 185. 1840.[5]
Aeonium: és el nom genèric del llatí aeonium, aplicat per Dioscòrides a una planta crassa, probablement derivat del grec aionion, que significa "sempre viva". arboreum: és un epítet que procedeix del llatí arboreus, que significa "amb forma d'arbre", fent al·lusió a la mida de la planta, major que la d'altres espècies del gènere.[6]
- Varietats
Hi ha quatre varietats:
- Aeonium arboreum var. albovariegatum (West) Boom
- Aeonium arboreum var. holochrysum H.Y.Liu
- Aeonium arboreum var. luteovariegatum (West) Boom
- Aeonium arboreum var. rubrolineatum (Svent.) H.Y.Liu
- Cultivars
Es coneixen nombrosos cultivars, per exemple:
- Aeonium arboreum 'Zwartkop'
- Aeonium arboreum f. foliis purpureis
- Aeonium arboreum f. foliis variegatis
- Aeonium arboreum var. albivariegatum
- Aeonium arboreum var. atropurpureum
- Aeonium arboreum var. luteovariegatum
- Aeonium arboreum var. variegatum
Referències modifica
- ↑ «Aeonium arboreum» a The Plant List. Data consulta: 17 de desembre de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 «Aeonium arboreum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ Bramwell, David; Bramwell, Zoë. «Flora». A: Flores Silvestres de la Islas Canarias (en castellà). 4a ed.. Madrid: Editorial Rueda SL, 2001, p. 164. ISBN 8472071286.
- ↑ Dades a Desert tropicals Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Aeonium arboreum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ Aeonium arboreum, Flora de Canarias.
Bibliografia modifica
- Aeonium arboreum (TSN 506817) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 25 de setembre del 2006]. (anglès)
- Flora of North America Editorial Committee. 2009. Magnoliophyta: Paeoniaceae to Ericaceae. 8: i–xxiv, 1–585. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
