Organisme aeròbic
S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen,[1] ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.
Aquests organismes es caracteritzen per realitzar la respiració aeròbica, procés pel qual, un compost s'oxida utilitzant l'oxigen com a acceptor final d'electrons. Aquesta oxidació, permet alliberar molta més energia que la que s'allibera en processos com la fermentació.[2]
Tipus d'organismes aerobisModifica
| Tipus | Requeriment d'oxigen | Tipus de metabolisme | Exemple |
|---|---|---|---|
| Aerobis obligats | Sí | Respiració aeròbica | Micrococcus luteus |
| Aerobis facultatius | No | Respiració aeròbica i anaeròbica. Fermentació | Escherichia coli |
| Microaeròfils | Sí, però a baixa concentració | Respiració aeròbica | Spirillum volutans |
CaracterístiquesModifica
Els organismes aerobis presenten les següents característiques:
- Aerobis obligats: Requereixen oxigen per a l'oxidació de substrats durant la respiració cel·lular.
- Aerobis facultatius: Poden utilitzar l'oxigen per a obtenir energia, però també altres mecanismes com la respiració anaeròbica o la fermentació.
- Microaeròfils: Necessiten concentracions d'oxigen per a viure, però en quantitats inferiors a les atmosfèriques (al voltant del 5%).
Tot i que existeixen un tipus de microorganismes que poden viure en presència d'oxigen (aerotolerants), no es consideren aerobis, ja que no utilitzen com a acceptor final d'electrons l'oxigen, sinó que realitzen la fermentació.
Respiració aeròbicaModifica
És un procés d'oxidació-reducció o altrament dit, una reacció redox, en què l'oxigen molecular (O₂) que presenta un potencial de reducció molt electropositiu, s'utilitza com a acceptor d'electrons, alliberant com a resultat grans quantitats d'energia.
La respiració aeròbica té el seu inici en el procés de la glucòlisi, via metabòlica que regula la transformació d'una molècula de glucosa, a piruvat o àcid pirúvic mitjançant el procés d'oxidació per tal d'obtenir energia en forma (ATP). Altres processos que engloba la respiració aeròbica i que permeten als organismes aerobis obtenir energia són el cicle de Krebs i la fosforilació oxidativa.
BibliografiaModifica
- Madigan, M.T., Martinko, J.M. i Parker, J. (1997). Brock. Microbiologia de los microorganismos. Ed. Prentice Hall Iberia. (ISBN 84-89660-36-0)
ReferènciesModifica
- ↑ Palasi, Antoni Aguilella; Pinazo, Felisa Puche. Diccionari de botànica. Universitat de València, 2011-11-28. ISBN 9788437086392.
- ↑ Hentges, David J. Anaerobes: General Characteristics. 4th. Galveston (TX): University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996. ISBN 0963117211.