Aeroport de Girona - Costa Brava

(S'ha redirigit des de: Aeroport de Girona-Costa Brava)

L'Aeroport de Girona – Costa Brava (codi IATA: GROcodi OACI: LEGE) és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.[2]

Infotaula d'aeroportAeroport de Girona - Costa Brava

Aeroportdegirona2.jpg
Interior de la Terminal

IATA: GRO – OACI: LEGE – FAA:
Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular/Gestor Aena
Serveix Girona / Costa Brava
Localització Vilobí d'Onyar
Altura (msnm) 142 m / 465.8 ft
Coordenades 41° 54′ 00″ N, 2° 46′ 00″ E / 41.90000°N,2.76667°E / 41.90000; 2.76667Coord.: 41° 54′ 00″ N, 2° 46′ 00″ E / 41.90000°N,2.76667°E / 41.90000; 2.76667
Pistes
Direcció Longitud Superfície
m ft
02 / 20 2.400 7.874 Asfalt
Estadístiques (2018)
Passatgers 2.019.876
Augment 3,8%
Operacions 17.870
Disminució 7,2%
Càrrega (en kg) 132.962
Augment 5,9%
Font: Aena Aeropuertos[1]

Ryanair hi té la seva base principal de la franja mediterrània i la quarta d’Europa, per darrere de Stansted (Londres), Dublín i Hahn (Frankfurt). I és que a l'aeroport de Girona les úniques aerolínies que han funcionat han estat les de baix cost com ara Ryanair, ja que en els diversos intents de crear vols estatals a Madrid han fracassat totes les companyies que ho han intentat; Iberia LAE, Aviaco, Intermed i Air Catalunya. Aquesta última també realitzava vols a Mallorca i Menorca.

Avui dia, el trànsit aeri és majoritàriament controlat per Ryanair, que ofereix destinacions internacionals.

Imatge aèria de l'Aeroport de Girona – Costa Brava

HistòriaModifica

El 1957 la Diputació de Girona inicià les gestions per establir un aeroport als terrenys situats als termes municipals d'Aiguaviva i Vilobí d'Onyar. El 1965 el nou aeroport comptava amb una pista de 2.200 per 45 metres i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà, i passà a anomenar-se aeroport de Girona-Costa Brava. Posteriorment s'hi van realitzar les obres de la central elèctrica, la torre de control, el centre d'emissors i l'edifici de la terminal de passatgers. El febrer de 1966 s'aprovà l'ampliació de la pista de vol en 200 metres i el 3 de març de l'any següent s'obre al trànsit aeri civil nacional i internacional de passatgers i mercaderies.

Fou inaugurat l'abril de 1967. Durant la dècada del 1970 l'aeroport va experimentar un apogeu en el trànsit de passatgers, sobretot a causa dels vols xàrter d'estiu. Això va fer que s'haguessin d'ampliar l'estacionament d'aeronaus i la pista de vol i construir un nou edifici terminal, tot i així era una infraestructura que estava per sota del seu potencial i que arribava a poc més de mig milió de passatgers fins al 2002. El 1991 va esdevenir la base operativa d'una escola de pilots. A partir de 2003, a causa de l'arribada de companyies de baix cost, com Ryanair — que el 2011 hi portà el 95 % dels vols—, l’aeroport gironí experimentà un creixement exponencial del nombre de passatgers que va permetre que superés els tres milions i mig de passatgers l'any 2006.

Atès aquest gran creixement, es va proposar la construcció d'una segona pista i enderrocar l'antiga terminal de passatgers per poder tenir més places d'estacionament d'aeronaus. Tot i això, en plena crisi econòmica i amb l'amenaça de Ryanair d'abandonar l'aeroport, el juny de 2011 el nombre de passatgers va caure un 42 % respecte al mateix mes de l'any anterior.

InfraestructuresModifica

  • 1 pista d'aterratge de 2.400 metres de longitud
  • 50 plataformes per a aeronaus
  • 1 terminal de passatgers
    • 33 taulells de facturació
    • 15 portes d'embarcament
    • 5 cintes de recollida d'equipatge
    • zona comercial
    • Taulells empreses de lloguer de cotxes
    • Taulells per a companyies aèries i touroperadors
  • 1 terminal de càrrega
  • 1 Punt d'Inspecció Fronterer (PIF)
  • 3 mòduls d'aparcament (P1A, P1B i P2)
  • 2 aparcaments alternatius als oficials a 50 m de la terminal
    • 3.600 places per a turismes
    • 35 places per a autobusos

Aerolínies i destinacionsModifica

Les destinacions per a la temporada d'hivern del 2020 són:[3]

Ciutats Nom de l'aeroport Aerolínies
Europa
  Alemanya
Bremen Aeroport de Bremen   Ryanair
Karlsruhe Aeroport de Karlsruhe–Baden-Baden   Ryanair
  Itàlia
L'Alguer Aeroport de l'Alguer   Ryanair
Pisa Aeroport Internacional Galileo Galilei   Ryanair
  Països Baixos
Eindhoven Aeroport d'Eindhoven   Ryanair
  Polònia
Cracòvia Aeroport Internacional Joan Pau II de Cracòvia-Balice   Ryanair
  Rússia
Moscou Aeroport Internacional de Moscou-Vnúkovo   Pobeda
Àfrica
  Marroc
Rabat Aeroport de Rabat–Salé   Ryanair

EstadístiquesModifica

 
Terminal de l'Aeroport
Any Nombre de passatgers Percentatge
1997 533.445   11,0%
1998 610.607   14,5%
1999 631.235   3,4%
2000 651.402   3,2%
2001 622.410   4,5%
2002 557.187   10,5%
2003 1.448.796   160,0%
2004 2.962.988   104,5%
2005 3.533.564   19,3%
2006 3.614.223   2,3%
2007 4.848.619   34,2
2008 5.507.294   13,7%
2009 5.286.975   4,1%
2010 4.863.954   8,0%
2011 3.007.649   38,2%
2012 2.844.571   5,4%
2013 2.736.867   3,8%
2014 2.160.646   21,1%
2015 1.775.318   17,8%
2016 1.664.763   6,2%
2017 1.946.816   16,9%
2018 2.019.876   3,8%

ReferènciesModifica

  1. «Tráfico de pasajeros, operaciones y carga en los aeropuertos españoles» (en castellà). AENA, 2018. [Consulta: 14 gener 2019].
  2. «Informació Aeroport Girona-Costa Brava» (en castellà). [Consulta: 20 març 2017].
  3. «Destinacions de l'aeroport». Aena. [Consulta: 8 gener 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Girona - Costa Brava