Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza [dʒ] en l'AFI (sovint amb una lligadura superior, [dʒ͡], que indica coarticulació, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases). És un so bastant freqüent en els idiomes del món, present a paraules com l'anglesa "jump" o l'albanesa "hoxha".
d͡ʒ | |||
---|---|---|---|
d͜ʒ | |||
dʒ | |||
d̠ʲʒ | |||
Número AFI | 104 135 | ||
Codificació | |||
Entitat (decimal) | d͡ʒ | ||
Unicode (hex) | U+0064 U+0361 U+0292 | ||
X-SAMPA | dZ or d_r_jZ | ||
Kirshenbaum | dZ | ||
| |||
So | |||
Característiques
modifica- És un so africat perquè té una primera fase oclusiva, on es talla el corrent d'aire i després una fricció
- És una consonant sonora perquè hi ha vibració de les cordes vocals
- És un so oral, l'aire només surt per la boca
En català
modificaEl català posseeix aquest so, que apareix a mots com "formatge". Pot escriure's amb els dígrafs "tj" o "tg",[1] o sorgir de la sonorització del fonema /t͡ʃ/, o de l'africació del fonema /ʒ/ rere de nasal, com a la paraula "penjat".
En català occidental (valencià i nord-occidental) la majoria de les j ortogràfiques (p. ex. jota, jubilat) i les g davant de e o i (p. ex. genoll, gimnàs) corresponen a una pronunciació [dʒ], excepte en valencià central, on esdevenen sordes ([tʃ]).[2]
Referències
modifica- ↑ «africada postalveolar sonora (central)». Els sons del català. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «africada postalveolar sonora (valencià)». Els sons del català. [Consulta: 9 març 2022].