Agafia Likova
Agafia Likova (Óblast Autònom de Khakàssia, 17 d'abril de 1944) és una vella creient russa, que forma part de la família Likov, que ha viscut sola a la taigà la major part de la seva vida. Des de 2016, resideix a les muntanyes Saian Occidentals, a la República de Khakàssia. Des de 1988 quan va morir el seu pare ha estat majoritàriament autosuficient.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1944  (80 anys)Óblast Autònom de Khakàssia (Unió Soviètica) |
| Dades personals | |
| Religió | Confessió dels Txassovennoie |
| Activitat | |
| Ocupació | ermitana |
| Família | |
| Família | Família Likov |
| Pares | Karp Óssipovitx Likov i Akulina Likova |
Joventut modifica
Lykova va néixer 1944 i va ser el quart fill de Karp Osipovich Lykov i Akulina Lykova i el segon nen que va nèxier a la Taiga.[2][3]
La seva vida va transcórrer a 1.050 m a la vora d'una muntanya remota de la serralada Abakan, a 240 km de la ciutat més propera. Durant els primers 35 anys de la seva vida, Lykova no va tenir contacte amb ningú que no fos de la seva família més propera. La informació sobre el món exterior provenia de les històries del seu pare i de la Bíblia ortodoxa russa de la família.[4]
L'estiu del 1978, un grup de quatre geòlegs van descobrir la família per casualitat, mentre circulava per la zona en helicòpter. Els científics van informar que Lykova parlava un idioma "distorsionat per tota una vida d'aïllament"".[2] Aquest discurs inusual va portar a la idea errònia que Lykova estava discapacitada mentalment. Més tard, després d’observar la seva habilitat en la caça, la cuina, la costura, la lectura i la construcció, es va revisar aquest concepte erroni original.[2] El llibre de Vassil Peskov, traduit el castellà com a Los viejos creientes: perdidos en la taiga el 2020 per Impedimenta,[5] informa que el vocabulari de Lykova es va expandir a mesura que va entrar en contacte amb el món més gran, i també sobre molts dels seus usos de paraules "inesperades" en la conversa.[2][6]
Aïllament modifica
En 70 anys, Lykova s’ha aventurat a sortir de l’assentament familiar sis vegades. La primera vegada va ser als anys vuitanta, poc després que els articles de Vasili Peskov sobre l'aïllament de la família la convertissin en un fenomen nacional.[3] El govern soviètic la va pagar per recórrer la Unió Soviètica durant un mes, temps durant el qual va veure avions, cavalls, cotxes i diners per primera vegada.[7] Des de llavors, només se n’ha anat a buscar tractament mèdic, a visitar parents llunyans i a conèixer altres vells creients.[2]
Lykova prefereix la seva vida a la taiga a la de les ciutats més grans.[7] Afirma que l’aire i l’aigua fora de la taiga la posen malalta. També va dir que li fan por les carreteres transitades, que li semblen aterridores. [4] El 2011 Agafia es va tornar a unir formalment a la branca Belokrinitskaya dels vells creients durant una visita de Cornelius (Titov) de l'Església de l'Antic Rite Ortodox Rus coincidint amb el seu 69è aniversari.[8] El 2014, va escriure una carta que es va publicar en línia, on sol·licitava que tothom vingués a casa seva per ajudar-la, ja que la seva "força minva". En aquella carta afirmava que tenia "un bulto al pit dret", un possible senyal que ha desenvolupat càncer.[9]
Al gener de 2016, es va informar que Lykova va ser traslladada a un hospital a causa d'un dolor a les cames.[10] Agafia va ser tractada a un hospital de Tashtagol i tenia previst tornar al desert un cop els serveis d'emergència van poder traslladar la seva casa aèria.[11] Segons The Siberian Times, ho va fer i, a mitjan 2019, encara vivia allà.[12] L'oligarca rus Oleg Deripaska està finançant la seva nova casa.per alleugerir la seva vida a l'hivern siberià.[6]
Referències modifica
- ↑ Gúzeva, Alexandra. «Perdidos en la taiga: los eremitas que se hicieron famosos en la URSS» (en espanyol europeu). Russia Beyond, 16-09-2018. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Peskov, Vasili. Lost in the taiga : one Russian family's fifty-year struggle for survival and religious freedom in the Siberian wilderness. 1st ed. Nova York: Doubleday, 1994. ISBN 0-385-47209-9.
- ↑ 3,0 3,1 Dash, M. (29 January 2013). For forty years, this Russian family was cut off from all human contact, unaware of World War II.. The Smithsonian.
- ↑ «Surviving in the Siberian Wilderness for 70 Years (Part 1/4)». Vice, 01-04-2013. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Peskov, Vasilii Mijailovich. Los viejos creyentes: perdidos en la taiga (en castellà). Impedimenta, 2020. ISBN 978-84-17553-73-9.
- ↑ 6,0 6,1 Aragonés, Gonzalo. «La última creyente hace mudanza» (en castellà). La Vanguardia, 26-07-2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Martin, J. (2 April 2013). Meet the last Lykov. Vice Magazine.
- ↑ «Митрополит Корнилий посетил скит Лыковых» (en rus), 15-04-2014. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «Can anyone help the woman who time forgot?». Siberian Times, 17-01-2014. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Luhn, Alec. «Siberian hermit airlifted to hospital over leg pain» (en anglès). The Guardian, 15-01-2016. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Moscow, Associated Press. «Russian hermit to return to Siberian wilderness after hospital stint» (en anglès). The Guardian, 19-01-2016. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Liesowska, Anna. «Friend to reclusive hermit dies leaving Old Believer all alone again in taiga». Siberian Times, 25-05-2015. [Consulta: 26 juliol 2021].