Agal (lligadura)
Un agal (en àrab عقال, ʿiqāl), també anomenat egal, igal o iqal, és un accessori, una mena de cordó, utilitzat generalment pels homes a diversos països de la península Àràbiga.
Descripció
modificaEn la seva versió més simplificada, es limita a un cordó negre (més o menys gruixut) que es disposa com un doble llaç sobre el mocador tradicional ghutra o kufiyya, utilitzat per cobrir el cap, amb l'objecte de sostenir-lo i fixar la seva posició.[1] Tradicionalment està fet de pèl de cabra.[2]
Normalment es fa servir a la península Aràbiga (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Bahrain i Qatar), Mesopotàmia (Iraq, est de Síria i Kuwait) i el sud-oest de l'Iran pels àrabs del Khuzestan i els hola, així com en comunitats del Llevant (Síria occidental, Líban, Palestina i Jordània).
Història
modificaL'ús de l'agal i la kuffiya està documentat en l'antiguitat en baixos relleus i estàtues i es remunta als temps antics; de fet l'ús de l'agal es remunta a les civilitzacions semítiques del centre de l'Orient Mitjà, com es pot veure a diferents artefactes elamites, com ara monedes i estatuetes i fins i tot en els antics regnes d'Aràbia. El conegut arqueòleg i elamòleg alemany Ernst Herzfeld (1879-1948), en el seu llibre Iran In the Ancient East, en referir-se als baixos relleus de Susa, apunta a l'objecte distintiu sobre el cap dels elamites que els distingia d'altres nacions, que recorda un agal àrab antic:
« | Aquests són els regiments de susians [elamites] que han deixat l'empremta dels seus oficials en 30.000 tauletes elamites. Es distingeixen dels guàrdies medievals pel seu uniforme i dels perses per la diferent lligadura, semblant a l'agal àrab.[3] | » |
Walther Hinz, el famós erudit alemany, especialista en Pèrsia i Elam, fa referència a aquests elamites en el seu llibre The Last World Of Elam:
« | Aquests deuen ser elamites del hinterland. Encara ara homes de pell bruna, però no negres, es poden veure amb facilitat al Khuzistan. La majoria es consideren a si mateixos àrabs i parlen àrab entre ells. Sembla com si en algun moment la població de l'antic Elam hagués estat mixta, formada per aborígens de pell bruna de raça incerta i per semites que s'haurien infiltrat de Mesopotàmia en successives incursions des del període accadi.[4] | » |
Agal de xeic
modificaL'agal de xeic, o també agal de príncep, ja que és portat sovint per dignitaris i prínceps, rep el nom d'al-muqàssab (en àrab عقال المقصب), i es diu així perquè duu trenats fils d'or o de plata. A Aswan, Egipte, diu la tradició, que cada banda d'un agal representa 1,000 membres familiars de qui el porta.[5]
Hi ha altres tipus d'agal, segons l'estatus social i l'ocasió en què es vesteix.
- l'agal negre (en àrab عقال الأسود), fet de pel de cabra
- l'agal blanc (en àrab عقال الأبيض)
- l'agal az-zarí (en àrab عقال الزري), portat en celebracions i ocasions nacionals
- l'agal al-wabr (en àrab عقال الوبر), fet de pel de camell (d'un to marró o de color blanc)
- l'agal al-muqàssab (en àrab عقال المقصب), sovint portat per dignitaris i prínceps (anomenat al-muqàssab perquè duu trenats fils d'or o de plata), es coneix normalment com ‘agal de príncep’ o ‘agal de xeic’.[5]
Peces de vestir relacionades
modificaGaleria
modificaVegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Oxford English Dictionary. Second Edition, 1989.
- ↑ Merriam-Webster definition, online edition
- ↑ E. Herzfeld : Iran In The Ancient East page 271 https://ia801600.us.archive.org/BookReader/BookReaderImages.php?zip=/1/items/in.ernet.dli.2015.77483/2015.77483.Iran-In-The-Ancient-East_jp2.zip&file=2015.77483.Iran-In-The-Ancient-East_jp2/2015.77483.Iran-In-The-Ancient-East_0289.jp2&scale=8&rotate=0
- ↑ Walther Hinz,The lost world of Elam, Page 20-21
- ↑ 5,0 5,1 Agal of Sheikh