Agapit Torrent i Batlle
Agapit Torrent i Batlle (Figueres, 5 de juliol del 1923 – Figueres, 19 de juny del 1991) va ser músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1923 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 19 juny 1991 (67 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
 | |
Biografia modifica
Va estudiar solfeig, piano, violí i saxòfon. A quinze anys començà a tocar a orquestres figuerenques, com la Simfònica que dirigia el seu mestre Enric Sans, i als 18 anys creà, juntament amb Florenci Mauné i altres joves músics, l'Orquestrina Moyambos, on feia de saxo tenor primer. Tocà a la cobla-orquestra Mendoza, a la Cobla Selvatana (1946-1949); el 1949 s'establí a Barcelona i entrà a la reputada orquestra de Lluís Rovira. Posteriorment (1950) va passar breument per l'orquestra Leaders, de Granollers, per anar després a l'orquestra belga d'Eddie de Latte, fins que el 1951 s'integrà en l'orquestra Tropicana, de Barcelona. Fundà el 1958 el "Latin Combo",[a] el Latin Quartet[b] i va formar a Figueres el conjunt Liders (1967) i posteriorment el conjunt Líders Grup. L'any 1970 esdevingué membre de la cobla La Principal de la Bisbal de la qual, a més d'instrumentista i arranjador, fou director artístic durant setze anys. La seva dedicació a la música de jazz el portà a compartir escenaris -encara que esporàdicament- amb figures de la categoria de Tete Montoliu, Don Byas o Bill Coleman i amb el seu conciutadà Baldomer Salabert Ferrer.[6] També va ensenyar música, amb deixebles com Martí Camós i Segura (saxòfon).
Com a compositor fou autor de ballables, alguns signats amb el pseudònim A. Rentor, i sardanes: les seves primeres foren La plaça de Banyoles (1977) i Camí de Besalú.
L'ajuntament de Figueres va posar el seu nom a un carrer i Jaume Cristau li va dedicar pòstumament la peça Cor de violí.[7]
Obres modifica
- Bossa soul (1977), bossa nova amb el pseudònim A.Rentor
- Captiu del mar, havanera amb lletra de Joan Busqueta
- Pequeña niña, beat (1977), conjuntament amb Rony Bray (Romà Membrado)
- Soul en la luna (1977)
- Supermarkert [sic], beat, amb el pseudònim A. Rentor
Sardanes modifica
- Amics de Llavaneres (1988), enregistrada per la cobla Sant Jordi en el disc compacte Sardanes de Llavaneres (Barcelona: Albert Moraleda, 1996. Ref. 6238)
- L'Armentera (1984), enregistrada
- Camí d'Ivars d'Urgell (1986)
- Camí de Besalú (1980), enregistrada per La Principal de la Bisbal en el CD Sardanes a Besalú (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 1997. Ref. 251469). Primer accèssit de la sardana de l'any 1981
- Cançó de primavera (1988), enregistrada
- Cançó de tardor (1988), enregistrada
- Capmany (1985), enregistrada en el LP Cobla Miramar, pels nostres amics II (Barcelona: PICAP, 1985. Ref. 20.0005)
- Colla Empordà (1983)
- Daliniana (1989), enregistrada. N'hi ha versions coral (1996), amb lletra de Clara Valero, i per a dues cobles.
- X aniversari a Reixach (1986), enregistrada per la Cobla Ciutat de Terrassa al CD Sardanes (Barcelona: Discmedi, 1999. Ref. DM-105602)
- En Jordi i l'avi Josep (1987)
- La font d'en Serra (1981), enregistrada
- La Font de les Creus (1987), enregistrada per La Principal de la Bisbal al CD Lloança a l'aigua (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004. Ref. 5.1935)
- Inquietuds (1990)
- Llaços d'amistat (1989)
- Lluïsa (1983), enregistrada, dedicada a la seva esposa. Sardana de l'any 1984
- El meu carrer (1987), enregistrada
- Plaça de Banyoles (1977), enregistrada per La Principal de la Bisbal al CD Girona aimada (Barcelona: Divucsa, 1995. Ref. 31806 BCN)
- Puig del Ram (1991), enregistrada pels Montgrins al CD Sempre sardanes 2 (Barcelona: Discmedi, 1998. Ref. DM 31402 Blau)
- Recordant Tordera (1988), LP d'Els Montgrins (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 1989)
- Rosa de gener (1987), premi popular del tercer concurs Conrad Saló que organitzà l'ajuntament de la Bisbal, enregistrada
Gravacions modifica
(A més dels enregistraments indicats en l'apartat Obres)
- Daliniana: Sardanes d'Agapit Torrent, LP de la cobla Els Montgrins (Barcelona: Foc Nou, 1990. Ref. FLP 158). Comprèn Amics de Llavaneres, L'Armentera, Cançó de primavera, Cançó de tardor, Capmany, Daliniana, La font d'en Serra, Lluïsa, El meu carrer, Rosa de gener
Amb el Latin Combo modifica
(Tots EP, excepte l'indicat LP)
- Hermanas Serrano, acompañadas de Latin Combo y Los Volare Barcelona: Gramófono Odeón, 1958. Comprèn Mandolino de Texas, Tschi Bam, Cançó amb sordina i Besa'm tres vegades; va sortir alhora en versió castellana, també.
- Latin Combo Barcelona: Gramófono Odeón, 1958 (ref. 7-ERL-1239 Voz de su Amo)
- Mi tio Barcelona: Gramófono-Odeón, 1958 (7-ERL-1257 Voz de su Amo)
- Latin Combo Barcelona: Gramófono Odeón, 1959 (2 discos diferents: 7-EPL-13251 i 7-ERL-13316 Voz de su Amo)
- II Festival de la Canción Mediterranea Barcelona: Gramófono-Odeón, 1960 (7-EPL-13503 Voz de su Amo)
- Tintarella di Luna Barcelona: Gramófono Odeón, 1960 (7-EPL-13458 Voz de su Amo)
- Latin Combo Barcelona: Gramófono Odeón, 1961 (7-ERL-13644 Voz de su Amo)
- 4 grandes éxitos Barcelona: Gramófono Odeón, 1961 (7-ERL-13579 Voz de su Amo)
- 4 bailables, 4 éxitos Barcelona: Gramófono Odeón, 1961 (7-ERL-13763 Voz de su Amo)
- XI Festival de Sanremo, 1961 Barcelona: Gramófono Odeón, 1961 (7-EPL-13585 Voz de su Amo)
- III Festival de la Canción Mediterranea Barcelona: Gramófono-Odeón, 1961 (7-EPL-13666 Voz de su Amo)
- El pequeño elefante, amb Francesc Heredero, Barcelona: Vergara, 1962 (350026-C)
- Telstar Barcelona: Vergara, 1962 (350025-C)
- Hully Gully Hollyday Barcelona: Vergara, 1963 (350077-C)
- Doble EP: Latin Combo Barcelona: Vergara, 1963 (350038-C, 350051-C)
- LP: Bailemos con el Latin Combo Barcelona: Vergara, 1964 (310Tropicana002)
- Francisco Heredero y el Latin Combo Barcelona: Vergara, 1964
- Latin Combo Barcelona: Vergara, 1964 (108-XC)
- Sábado noche Barcelona: Vergara, 1964 (350079-C)
Amb el Latin Quartet modifica
(Tots EP)
- Latin Quartet Barcelona: SAEF, 1962 (Diverses gravacions: SAP-55066, 55082 i SAP-55084)
- A night in Majorca Barcelona: Belter, 1963 (50692)
- Telstar Barcelona: Belter, 1963 (50647)
- Dúo Rubam, acompañados por el Latin Quartet Barcelona: Belter, 1964 (51441)
- Los P y P, acompañados por el Latin Quartet Barcelona: Belter, 1964 (51335)
Notes modifica
- ↑ El Latin Combo va ser actiu entre el 1958 i almenys el 1968,[2] conformat pel mateix Agapit Torrent, Francesc Burrull, Jaume Villagrasa i Jordi Coll.[3]
- ↑ Formaven aquest Latin Quartet els músics Agapit Torrent -saxo i guitarra-, Francesc Burrull -piano-, Lluís Sala -bateria- i Enric Pomsa -baix-. Anteriorment, a l'any 1954, Tete Montoliu, Jordi Pérez, Enrique Domínguez (percussió) i Enrique Cifuentes (baix) ja havien emprat aquest nom en una gira de tres mesos per Holanda on havien gravat un disc.[4][5]
Referències modifica
- ↑ «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Oliver, Miguel. «Sobre Francesc Burrull» (en castellà). La Vanguardia, 04-09-2021. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ «Francesc Burrull, músic pioner del jazz, mor als 86 anys a Barcelona». Betevé, 28-08-2021. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ «El meu avi - Montoliu - Cronologia». TV3. Arxivat de l'original el 2011-08-11. [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Tete Montoliú - Primeros pasos» (en castellà). Toma Jazz, 01-10-2006. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ Padrosa i Gorgot, Inés. «TORRENT BATLLE, Agapit». A: Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 824. ISBN 978-84-96747-54-8. OCLC 804397427.
- ↑ «Cor de violí». Músics per la cobla. [Consulta: 4 maig 2022].
Bibliografia complementària modifica
- Ferrerós i Serra, Joan. Benvolguts absents. Figueres: Ajuntament de Figueres, 2002. ISBN 978-84-921191-7-2.
- Bech, Jordi «Agapit Torrent: tota una vida interpretant i component música». Hora Nova, 364, 1984.
- Bernils i Mach, Josep Maria «Agapito Torrent». Canigó, 85, 1961.
