Rubiol anisat gros

(S'ha redirigit des de: Agaricus perrarus)

El rubiol anisat gros (Agaricus augustus) és un rubiol del grup dels rubiols anisats, caracteritzat per a tenir la superfície del barret coberta per esquames fibril·loses adherides, d'ocres a bru vermelloses..

Infotaula d'ésser viuRubiol anisat gros
Agaricus augustus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dethe prince (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereAgaricus
EspècieAgaricus augustus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
Sinònims
Agaricus augustus var. perrarus
Agaricus perrarus
Psalliota augusta
Psalliota perrara Modifica el valor a Wikidata
Detall de la superfície esquamosa de dos barrets de rubiol anisat gros (Agaricus augustus)
Detall de l'anell del rubiol anisat gros (Agaricus augustus)
Rubiol anisat gros (Agaricus augustus)

Descripció modifica

  • Barret carnós que pot assolir 22 cm de diàmetre, molsut, gran, llis al disc central, de bru daurat a ocraci, algun cop bru grisenc.
  • Superfície escamosa, amb escames fibril·loses disposades concèntricament.
  • Grogueja al frec.
  • Marge que sobresurt més enllà de les làmines.
  • Làmines grises de jove, brunes en madurar, amb aresta més clara.
  • Cama blanca que pot arribar als 20 cm d'altura i 4 cm de gruix, sovint amb grans escates blanques.
  • Anell alt, doble, amb escates semblants a les de la cama, grogues al frec.
  • Carn blanca, aviat bruna al punt d'unió de la cama i el barret. És bruna al peu.
  • Carn que fa olor d'ametlles o anís a causa de la presència d'alcohol benzílic i benzaldehid.[1]
  • Les espores són de color marró xocolata.[2][3][4]

Reproducció modifica

Fructifica a la fi de l'estiu i la tardor.[5]

Hàbitat modifica

Vora planifolis i coníferes.[6]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a Europa, Nord-amèrica, Àsia i l'Àfrica del Nord.[7]

Comestibilitat modifica

És comestible, de qualitat excel·lent i molt consumit a Euràsia, els Estats Units, el Canadà i algunes zones de Mèxic. Malauradament, molt sovint és infestat per larves de mosques.[8][9]

Referències modifica

  1. The Mycological Society of America, (2002). "The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei". Mycologia 94 (3): 373–376. [1]
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 96.
  3. Michael Jordan, (1995). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. David & Charles. p. 221. ISBN 0-7153-0129-2
  4. Noordeloos M. E., (2001). Vol. 5 of Flora Agaricina Neerlandica: Critical Monographs on Families of Agarics and Boleti Occurring in the Netherlands. Pp. 44–45. ISBN 9054104953. [2]
  5. Michael Jordan, (1995).
  6. RogersMushrooms (anglès)
  7. E-Flora BC: Electronic Atlas of the Plants of British Columbia Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine. (anglès)
  8. Boa ER., (2006). "Champignons Comestibles Sauvages". Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 141. ISBN 9252051570
  9. The Fungi of California (anglès)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica