Agathe Uwilingiyimana

política ruandesa

Agathe Uwilingiyimana (uwiliɲɟijimɑ̂ːnɑ 23 de maig de 1953 - 7 d'abril de 1994), de vegades coneguda com a Madame Agathe,[1] era una política ruandesa. Va servir com a primer ministre de Ruanda des del 18 de juliol de 1993 fins al seu assassinat el 7 d'abril de 1994, durant les primeres etapes del genocidi ruandès. Va la primera cap de govern femení de Ruanda.

Infotaula de personaAgathe Uwilingiyimana
Uwilingiyimana 's family.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata
Butare (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1994 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Kigali (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc i assassinat Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentNational Heroes Cemetery in Rwanda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Ruanda
18 juliol 1993 – 7 abril 1994
← Dismas NsengiyaremyeJean Kambanda → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Ruanda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica i professora Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Democràtic Republicà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIgnace Barahira (en) Tradueix (1976–1994) Modifica el valor a Wikidata

Primers anysModifica

Agathe Uwilingiyimana, una de les dones més influents de la història ruandesa, va néixer el 1953 al poble de Nyaruhengeri, prop de 140 km al sud-est de Kigali, la capital de Ruanda, de pares agricultors. Poc després de néixer, la família va emigrar de Butare per treballar al Congo Belga. El seu pare va traslladar la família a Butare quan Uwilingiyimana tenia quatre anys. Després de l'èxit en els exàmens públics, es va educar a l'escola secundària de Notre Dame des Cîteaux i va obtenir el certificat per a ensenyar humanitats als 20 anys.

El 1976 va obtenir un diploma de batxillerat en matemàtiques i química. Va treballar com a professora de matemàtiques a Butare. El mateix any es va casar amb Ignace Barahira, un company d'estudis de la seva vila. El seu primer fill va néixer més tard l'any; tindrien cinc fills.

Arribada a primera ministreModifica

El 1986 va crear una Societat Cooperativa de Sororitat i Cooperació entre el personal de l'escola acadèmica de Butare i el seu paper d'alt perfil en l'organització d'autoajuda la va assenyalar a les autoritats de Kigali que volien nomenar els responsables d'organitzar als descontents del sud del país. El 1989 es va convertir en directora del Ministeri de Comerç.

Es va incorporar al Moviment Democràtic Republicà (MDR), un partit d'oposició, el 1992 i quatre mesos després va ser nomenada Ministre d'Educació per Dismas Nsengiyaremye, el primer primer ministre de l'oposició en virtut d'un esquema de repartiment de poder negociat entre el president Juvénal Habyarimana i cinc grans partits de l'oposició. Com a ministra d'educació, va abolir el sistema de quota ètnica acadèmica, concedint places d'escola pública i beques per rànquing de mèrits oberts. Aquesta decisió li va guanyar l'enemistat dels partits extremistes hutus.

El 17 de juliol de 1993, després d'una reunió entre el president Habyarimana i els cinc partits, Agathe Uwilingiyimana es va convertir en la primera dona primer ministre de Ruanda, en substitució del Dr. Nsengiyaremye, l'home que l'havia designada ministra d'Educació i l'exoneració del quel era impopular amb les altres partits. El dia del seu nomenament, Nsengiyareme va suspendre la militància al MDR d'Uwilingiyimana, que s'havia oposat a la formació de qualsevol govern interí excloent al rebel Front Patriòtic Ruandès (FPR).

Acords d'ArushaModifica

El govern d'Habyarimana-Uwilingiyimana encara era dominat pels hutus i tenia la desesperada tasca de negociar amb èxit un acord de pau amb el Front Patriòtic Ruandès (FPR), el moviment guerriller dominat pels tutsi. Un acord entre Habyarimana, els cinc partits de l'oposició (dirigit ostensiblement per Uwilingiyimana) i el FPR fou assolit finalment assolit el 4 d'agost de 1993. Segons els "acords d'Arusha", el governamental MRND ocuparia la presidència de transició, i el primer ministre seria Faustin Twagiramungu del MDR.[2]

Primer ministre provisionalModifica

El president Habyarimana la va destituir oficialment com a primera ministra divuit dies després del seu nomenament pel càrrec, però va romandre durant vuit mesos fins que va morir a l'abril de 1994. Tot i això, va ser excoriada per tots els partits dominats pels hutus, incloent-hi el seu propi MDR i el partit governant del president Habyrimana, que va celebrar una conferència de premsa el gener de 1994 en que va atacar a Uwilingiyimana per ser una "destructora política".

El jurament del "Govern Transicional Ampliat", o BBTG, havia d'haver tingut lloc el 25 de març de 1994. En aquest punt, Uwilingiyimana havia de renunciar a favor de Faustin Twagiramungu, havent-li garantit un càrrec ministerial de menor nivell en el nou govern. No obstant això, el FPR no va aparèixer en la cerimònia, posposant l'establiment del nou règim. Va arribar a un acord amb ells que el nou govern juraria l'endemà.

AssassinatModifica

Les converses entre el president Habyarimana, Uwilingiyimana i el Front Patriòtic Ruandès no van concloure mai, i l'avió del president va ser derrocat per coets a les 8:30 p.m. del 6 d'abril de 1994. Des de la mort d'Habyarimana fins al seu assassinat l'endemà al matí (aproximadament 14 hores), el primer ministre Uwilingiyimana va ser el cap de govern constitucional de Ruanda.

En una entrevista a Radio France a la nit de l'assassinat del president Habyarimana, Uwilingiyimana va dir que hi hauria una investigació immediata. També va dir, en les seves últimes paraules gravades:

« Hi ha trets, la gent està terroritzada, la gent està a les seves cases estirat a terra. Estem patint les conseqüències de la mort del cap d'estat, crec. Nosaltres, els civils, no som de cap manera responsables de la mort del nostre cap d'estat. »

La força de manteniment de la pau de les Nacions Unides va enviar una escorta de deu cascs blaus belgues a casa seva abans de les 3 del matí següent; intentaven portar-la a Radio Rwanda, des d'on pretenia difondre una crida a la calma nacional a l'alba. La casa d'Uwilingiyimana era vetllada per cinc cascs blaus de Ghana, que estaven estacionats a l'exterior. A l'interior de la casa, la família estava protegida per la guàrdia presidencial ruandesa, però entre les 6:55 i les 7:15 a.m., la guàrdia presidencial va envoltar els casc blaus i els va dir que deixessin les armes. Aquests lliuraren les armes abans de les 9 del matí.

En veure el que passava fora de casa, Uwilingiyimana i la seva família es van refugiar al compost de voluntaris de l'ONU a Kigali al voltant de les 8 del matí. Els testimonis oculars de la investigació sobre les accions de l'ONU diuen que els soldats ruandesos van entrar al compost a les 10 del matí i van buscar Uwilingiyimana. Tement per la vida dels seus fills, Uwilingiyimana i el seu marit van sortir; ambdós van ser assassinats per la guàrdia presidencial el matí del 7 d'abril de 1994. Els seus fills van escapar i es van refugiar a Suïssa. En el seu llibre Me Against My Brother Scott Peterson escriu que les tropes de l'ONU enviades a protegir Uwilingiyimana van ser castrats, emmordassats amb els seus propis genitals i després assassinats.

En el seu llibre J'ai serré la main du diable, el comandant de l'ONU Roméo Dallaire va escriure que Uwilingiyimana i el seu marit es van entregar per salvar els seus fills, que es van quedar amagats en el recinte habitable adjunt per als empleats del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Els nens van sobreviure i van ser recollits pel capità Mbaye Diagne, un observador militar de UNAMIR, qui els va introduir a l'Hôtel des Mille Collines.[3] Foren enviats a Suïssa.

El major Bernard Ntuyahaga va ser acusat pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR) per l'assassinat d'Uwilingiyimana i els cascs blaus, però els càrrecs van ser sobresseïts.[4][5] Va ser finalment condemnat per l'assassinat de les tropes de manteniment de pau.[6] El 18 de desembre de 2008 el TPIT va trobar al coronel Théoneste Bagosora culpable de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra i sentenciat a cadena perpètua, en part a causa de la seva participació en els assassinats d'Uwilingiyimana i els cascs blaus belgues.[7][8][9]

LlegatModifica

Encara que curta, la seva carrera política va establir un precedent, sent una de les poques figures polítiques femenines d'Àfrica. Va ser contemporània amb Sylvie Kinigi, primer ministre de Burundi. Com a memorial dels primers ministres difunts de Ruanda, el Forum for African Women Educationalists (FAWE) va establir "The Agathe Innovative Award Competition". El premi finança projectes educatius i genera ingressos destinats a millorar les perspectives de les noies africanes. Un dels membres fundadors de la FAWE va ser Agathe Uwilingiyimana.

ReferènciesModifica

  1. Frederik Grünfeld, Anke Huijboom. The Failure to Prevent Genocide in Rwanda: The Role of Bystanders, 2007. ISBN 9789004157811. 
  2. «Peace Agreement between the Government of the Republic of Rwanda and the Rwandese Patriotic Front», 04-08-1993.
  3. Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Carroll & Graf: New York, 2003, ISBN 0-7867-1510-3, pp. 245-246, 268
  4. «Genocide suspect 'likely to be tried'». BBC News, 20-03-1999 [Consulta: 23 abril 2010].
  5. «Rwanda genocide adjournment». BBC News, 12-05-1999 [Consulta: 23 abril 2010].
  6. «Bernard Ntuyahaga indicted by the International Criminal Tribunal for Rwanda». .[Enllaç no actiu]
  7. Polgreen, Lydia «Rwandan Officer Found Guilty of 1994 Genocide». The New York Times, 18-12-2008 [Consulta: 19 desembre 2008].
  8. Chhatbar, Sukhdev «Planner of Rwandan massacres convicted of genocide». Associated Press, 18-12-2008 [Consulta: 19 desembre 2008].
  9. Nyakuiru, Frank «Rwanda's Bagosora sentenced to life for genocide». Reuters, 18-12-2008 [Consulta: 19 desembre 2008].

Enllaços externsModifica