Agnès Padró i Corbella
Agnés Padró i Corbella (Vinaixa, 1940) és una pintora i escriptora catalana. Als tretze anys, quan s'assabenta que existeix la carrera de belles arts, té molt clar que aquests són els estudis que ella vol cursar. Als seus pares no els hi agrada la idea, volen que la filla estudiï una carrera més segura. Malgrat tot, la seva insistència i l'interès que sempre demostra pel dibuix, els fa claudicar.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1940  (83/84 anys)Vinaixa (Garrigues) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Família | |
| Cònjuge | Josep Maria Guasch |
| Parella | Miquel Salvadó Jassans |
Quan està a punt d'acabar batxillerat, el seu pare, metge de professió, vol tenir una opinió autoritzada respecte a les habilitats de la seva filla en el camp de l'art. Visiten la pintora Maria Freser, amiga i parenta llunyana del seu pare. Agnès Padró hi torna moltes vegades per dibuixar amb ella i la utilitza de professora, és un referent important amb la temàtica de les flors. Tot just acabats els seus estudis de belles arts a Barcelona, presenta per primer cop a la primera exposició que, amb el títol "18 Olis, Agnès", realitza al Centre de Lectura de Valls. La primera mostra que va realitzar és tot un èxit i ven sis obres. Tanmateix com que aquesta exposició l'ha feta sense participació dels artistes de la ciutat, no és gaire ben rebuda per alguns d'ells, que li impedeixen forma part del grup d'artistes de Valls; mai no participa en cap exposició col·lectiva com la de Nadal o la de les Festes Decennals de la Candela. El 1970 es casa, com acostuma a passar a l'època, es dedica a les feines de casa, a la cura dels fills. Quan el seu fill compleix sis anys es torna a incorporar al món laboral. Al principi comença impartint classes a senyores, després la criden per a donar classes al col·legi de les Teresianes a Tarragona i més endavant, a la Salle. L'any 1984 ja és professora de disseny a l'IES Narcís Oller de Valls. Quan mor el seu marit, Agnès es troba molt desanimada i els seus companys l'encoratgen perquè torni a pintar. I així ho fa, i des d'aleshores realitza un treball constant que dona com a resultat diverses exposicions individuals i col·lectives. La primera, a la Sala d'Exposicions Sant Roc de Valls.[1]
El 27 de gener de 2001, dins de les activitats de les Decennals, es presenten tres nous retrats de tres vallencs a la Galeria dels il·lustres, encarregats a tres pintors: Maria Teresa Sanromà, Pere Queralt i Agnès Pardó. Cap al juny de 2002 es jubila després de vint anys com a professora a l'IES Narcís Oller de Valls.[2] Al maig del 2003 Sefa Figuerola i Jordi París són els comissaris d'una important exposició, “L'Art a Valls de la Postguerra a l'Actualitat”, i és llavors quan veiem per primera vegada obres d'aquesta pintora, tres de les quals realitzades entre 1960-1962.
En la seva obra pictòrica destaquen sobre tot les natures mortes i dintre d'aquestes les flors. També realitza retrats i paisatges.
Obra escrita modifica
- Dones parlen de dones (2008-2013)
- Històries viscudes i no contades (llibre de memòries, 2012)[3]
- La bassa de les granotes (2018)
- Tres unces, una cana i un petricó (2020)
- Colors de paraules (2022)
- Caputxines. Vivències durant el coronavirus (2023).
Referències modifica
- ↑ SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte 1870-1950, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016.
- ↑ Recasens, F. “Sentit homentge a l'Agnès Pradó amb motiu de la seva jubilació”. El Vallenc (14 de juny de 2002, pàg. 7) Valls.
- ↑ «Agnès Padró presenta llibre». TAC Valls, 20-04-2012 [Consulta: 9 gener 2020].