Per a altres significats, vegeu «Santa Agnès».

Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - ibídem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Plantilla:Infotaula personaAgnès de Bohèmia, o
de Praga

Miniatura del s. XIV, al leccionari d'Arnold von Meissen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1211 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1282 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Francesc (Praga) 
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundadora dels Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja
Activitat
Camp de treballCasa noble i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonja, abadessa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósClarisses
abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació28 de novembre de 1874 , Roma nomenat per Pius IX
Canonització12 de novembre de 1989 , Roma nomenat per Joan Pau II
Festivitat2 de març
IconografiaHàbit de clarissa, amb una església a la mà; atenent un malalt
Patrona deBohèmia
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Premíslida Modifica el valor a Wikidata
ParesOttokar I Modifica el valor a Wikidata  i Constança d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
GermansDagmar de Bohèmia
Anna de Bohèmia
Judith de Bohèmia
Vratislav
Přemyslid, Margrave of Moravia
Venceslau I de Bohèmia
Vladislaus, Margrave of Moravia
Božislava
Guglielma de Bohême Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontVěnec slávy žen slovanských (en) Tradueix
Vlastenský slovník historický
Medvik >>>:Anežka Česká, svatá, 1205-1282, Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era filla del rei de Ottokar I de Bohèmia i de Constança, germana d'Andreu II d'Hongria, i, per tant, emparentada amb altres sants com: Ludmila de Bohèmia, Venceslau I de Bohèmia, Eduvigis d'Andechs, Elisabet d'Hongria i Margarida d'Hongria.

Va ser educada per Eduvigis d'Andechs al monestir cistercenc de Trzebnica i, després, al premostratenc de Doksany. A l'edat de vuit anys va ésser promesa en matrimoni a Enric VII d'Alemanya, fill i hereu de l'emperador Frederic II de Suàbia, i enviada a la cort de Viena[1] per rebre-hi la formació adequada al seu futur paper. Leopold VI el Gloriós, però, volia casar la seva filla amb Enric d'Alemanya i, sis anys després, el compromís amb Agnès es va trencar, compensant Agnès amb una dot; això no obstant, Otokar I va emprendre una guerra contra Àustria arran del fet. En 1226, Otokar va acordar un nou matrimoni, ara amb Enric III d'Anglaterra, però el compromís va ser vetat pel mateix emperador, que volia casar-se amb ella.

Mentrestant, la princesa havia madurat la seva vocació religiosa, sobretot arran de la difusió del missatge de Francesc d'Assís, i va rebutjar prendre part en aquests arranjaments. Amb els suport del papa Gregori IX, va ingressar en l'Orde de Santa Clara, fundada feia poc temps; encara que no es van trobar mai, Agnès i Clara van mantenir correspondència durant gairebé vint anys.

En uns terrenys donats pel seu germà Venceslau I de Bohèmia fundà el primer convent de Frares Menors del regne en 1232 i, a la vora, un hospital per a pobres. Per a gestionar l'hospital, va crear una fraternitat laica, els Crucífers de l'Estrella Roja, que el 1237 va convertir-se en orde de canonges regulars. En 1234 va fundar al costat un monestir de clarisses: la mateixa santa Clara d'Assís hi envià cinc religioses. Agnès es retirà a aquest convent l'11 de juny de 1234, on tenia cura dels malalts i de la cuina. Se'n va convertir en abadessa fins que hi morí vuit anys després.

Veneració

modifica

Des de la seva mort fou objecte de devoció popular. Va ser beatificada el 28 de novembre de 1874 per Pius IX, aprovant-ne el culte. El 12 de novembre de 1989, Joan Pau II la canonitzà a Roma. Se li atribuïen visions i capacitat de guarició.

  1. La cort d'Enric VII era a Colònia, i la de l'emperador a Palerm; es va prendre la decisió d'enviar-la a Viena, on regnava llavors Leopold VI.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica