Agnès de França i de Provença

política francesa
Per a altres significats, vegeu «Agnès de França i de Xampanya».

Agnès de França i de Provença (1260 - Lantenay, 19 de desembre de 1325) fou princesa del Regne de França i duquessa consort de Borgonya (1279-1305) de la dinastia Capet.

Infotaula de personaAgnès de França i de Provença

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Agnès de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1260 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1327 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Lantenay Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Cîteaux Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Capet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRobert II de Borgonya (1279 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHug V de Borgonya, Blanca de Borgonya i de França, Maria de Borgonya, Jean de Bourgogne, Marguerite de Bourgogne, Lluís de Borgonya, Joana de Borgonya i de França, Eudes IV de Borgonya, Margarida de Borgonya i de França, Robert of Burgundy Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís IX de França Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de França i de Provença, Blanca de França, Blanca de França i de Provença, Margarida de França, Joan de França, Felip III de França, Lluís de França, Robert de França i de Provença, Joan Tristany de França i Pere I d'Alençon Modifica el valor a Wikidata

Filla petit del rei Lluís IX de França (1214-1270) i Margarida de Provença (1221-1295). Per línia paterna era neta de Lluís VIII de França i Blanca de Castella, i per línia materna del comte Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia. Fou germana del rei Felip III de França. El 1279, es va casar amb Robert II (1248-1306), duc de Borgonya (1272-1306) i rei titular de Tessalònica. El 1316 a la mort del rei Lluís X de França va considerar l'ascens al tron de Felip V de França com una usurpació i va exigir una assemblea de parells, que Felip V va acceptar. Al febrer es va reunir una assemblea de prelats, senyors, burgesos de París i doctors de la universitat, coneguts com els Estats Generals de 1317. Felip V els va demanar que escrivissin un argument que justifiqués el seu dret al tron de França. Aquestes “declaracions generals” coincidien en declarar que “Les dones no triomfen al regne de França”, formalitzant la usurpació de Felip i la impossibilitat per a una dona de pujar al tron de França, principi vigent fins a la fi de la monarquia.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II August de França (1165-1223)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VIII de França (1187-1226)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isabel d'Hainaut (1170-1190)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís IX de França (1214-1270)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons VIII de Castella (1155-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Blanca de Castella i d'Anglaterra (vers 1188-1252)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elionor d'Anglaterra (1161-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de France (1260-1325)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II de Provença (vers 1180-1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer V de Provença (1198-1245)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda de Sabran (morta després del 1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Provença (vers 1221-1295)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs I de Savoia (1177-1233)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Savoia (1198-1266)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Ginebra († en 1257)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


D'aquesta unió van néixer:

Referències modifica

  1. «Felip V de França». GEC. [Consulta: 28 gener 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès de França i de Provença