Agostino Agazzari

Agostino Agazzari (Siena, 2 de desembre de 1578 – Siena, 10 d'abril de 1640) fou un compositor italià de música religiosa.

Infotaula de personaAgostino Agazzari
Biografia
Naixement2 desembre 1578 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1640 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, organista, musicòleg i teòric musical Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7fc3ec0d-6012-45da-bd16-59cfaf8cf0bd IMSLP: Category:Agazzari,_Agostino Modifica els identificadors a Wikidata

Era el fill menor d'una família noble de Siena. En la seva joventut estigué al servei de l'emperador Mateu I, va ser després mestre de capella del col·legi alemany a Roma i de Sant Apol·linar. Fou un dels primers que, amb el compositor Lodovico Grossi da Viadana, adoptà el sistema de baix continu, que després va servir de base xifrades. El 1630 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Siena.

Agazzari ocupa un lloc preferent en l'escola italiana del segle XVI. Segons l'abat Quadrio escriví 26 obres, notables per llur extensió i bellesa.

ObraModifica

Es conserven d'ell les següents obres:

  • Madrigal a cinque voci (Venècia, 1600);
  • Madrigali armoniosi a cinque e sei voci (Venècia, 1600);
  • Moteti a due e tre voci (Roma, 1604);
  • Sacrae laudes (Roma, 1603);
  • Sacrae cantiones (Roma, 1606);
  • Musica ecclesiastica dove si contiene la vera definizione della musica come scienzia non più reducta a sua nobiltà (Siena, 1683). En ella seguí els preceptes dels concilis.
  • Sertum roseum, col·lecció de llurs obres publicada a Venècia el 1619

Existeixen madrigals, motets, salms, misses, etc., d'aquest autor en diverses recopilacions publicades a Roma, Milà, Venècia, Anvers i Frankfurt.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica