Agramunt

municipi de Catalunya

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són:

Plantilla:Infotaula geografia políticaAgramunt
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 47′ 11″ N, 1° 05′ 47″ E / 41.78629°N,1.09639°E / 41.78629; 1.09639
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Lleida

Àmbit funcional territorialPonent

ComarcaUrgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalAgramunt Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.516 (2023) Modifica el valor a Wikidata (69,21 hab./km²)
Llars280 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAgramuntí, agramuntina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície79,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSió i canal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Altitud337 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSílvia Fernàndez i Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25310 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25003 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250030 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webagramunt.cat Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants (2018)
Agramunt 5.171
Almenara Alta 10
Donzell d'Urgell, la 24
Mafet 67
Montclar 109
Puelles, les 12
Font: Idescat

Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. Té com a eix el riu Sió, en direcció est-oest. Agramunt és la segona vila en importància de la comarca de l'Urgell, i està situada al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques.

Història

modifica

La conquesta de la vila va tenir lloc a l'any 1070 a càrrec d'Ermengol IV d'Urgell.

Al 1163 li va ser concedida la carta de població.[1] Fins al 1314 va ser la capital del comtat de l'Urgell, fet que li va donar certs privilegis com per exemple el poder d'encunyar la moneda pròpia del comtat l'any 1200.

Al 1413 i després de les lluites que van seguir al compromís de Casp, la ciutat es va rendir davant les tropes de Ferran I d'Antequera. Pocs anys més tard, la vila va passar a mans de Joan II d'Aragó qui, el 1452 la va entregar a causa d'uns deutes amb el comte de Pallàs. L'any 1472 Agramunt va tornar a ser possessió de la corona. Després dels Decrets de Nova Planta va passar a formar part del corregiment de Cardona.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat va ser conquerida primer per les tropes de Castella, ocupada per tropes franceses l'any 1644, i presa de nou per les castellanes al 1646. Durant la Guerra de Successió va caure en mans de les tropes de Felip V l'any 1711. Des del 1810 fins al 1814 va estar ocupada per tropes franceses emmarcada en el context històric de la Guerra de la Independència Espanyola.

Etimologia

modifica

El topònim d'Agramunt apareix documentat per primera vegada el segle xi amb la mateixa forma d'Agramunt. D'entrada sembla un simple compost del llatí acre 'escarpat' i mons 'turó'. De tota manera, Joan Coromines observà que la ciutat està situada només nou quilòmetres al nord del poblat ibèric del Molí d'Espígol, generalment identificat amb la població d'Atanagrum. Si aquesta identificació és correcta, el nom d'Agramunt podria ser continuador del d'Atanagrum: atan- significaria muntanya, de tal manera que, llatinitzat, el topònim hauria esdevingut *Muntagre; justament aquesta forma es documenta en un document del segle xi referit a la vila d'Agramunt. De tota manera, el mateix Coromines admet que l'etimologia no és clara i que també és versemblant que es tracti simplement de Acri-monte 'turó escarpat'.[1]

La gent d'Agramunt són agramuntins o agramuntesos, tot i que la segona és menys corrent.

Geografia

modifica
  • Llista de topònims d'Agramunt (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès

modifica

Fills i filles il·lustres d'Agramunt

modifica

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
137 267 280 843 2.206 3.829 3.278 3.411 3.191 3.146

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.179 3.300 3.112 3.535 3.730 4.428 4.562 4.775 4.814 4.814

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.925 4.950 4.902 5.071 5.212 5.459 5.577 5.618 5.633
5.515

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.390
5.393
5.411
5.479 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El 1787 incorpora Almenara Baixa; el 1857, Almenara Alta, Mafet, Montclar, les Puelles, Rocamartí i el Terme de la Pobla; el 1970, la Donzell d'Urgell.

  Paràmetres climàtics mitjans d'Agramunt
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Temperatura màxima mitjana (°C) 7,3 11,2 15,8 19 24,1 29,1 33,3 32,1 26,5 19,1 11,8 7,8
19,8
Temperatura mínima mitjana (°C) 0,2 1,1 3,3 5,5 9,8 14 17,3 17,2 13,8 8,7 3,9 1,2
8
Precipitacions (mm) 32,6 16 30,5 43,9 59 38,7 12,9 29 47,4 44,9 37,4 33,7
428,4
Font: Servei Meteorològic de Catalunya Arxivat 2013-12-25 a Wayback Machine.

Festivitats

modifica
  • La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es remunta a l'any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d'Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa va animar als organitzadors a obrir la participació en altres sectors i el 12 d'octubre de l'any següent es va celebrar la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. De llavors ençà la fira ha evolucionat i actualment és un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida.[3]
  • El primer cap de setmana de setembre se celebra la Festa Major

Cultura

modifica

La revista Sió d'Agramunt és una publicació mensual, catalana i en català, d'informació local i comarcal de la Ribera del Sió. És editada per un col·lectiu de persones sense ànim de lucre. La revista, fundada el 1964, és l'entitat més veterana del municipi. També ha publicat, en fascicles, estudis monogràfics inèdits sobre temes locals que, posteriorment han estat editats en volums. La revista Sió s'ha convertit en un dels motors culturals de la vila d'Agramunt.[4][5]

Comunicacions

modifica

S’hi arriba a través de la carretera C-14, en direcció a Tarragona i Andorra i està situada a 15 km de Tàrrega. També agafant la carretera L-303 de Cervera a Agramunt o bé, venint de Balaguer per la carretera LV-3025.

Gastronomia

modifica

Destaca el Torró d'Agramunt que és un torró elaborat al municipi amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d'àngel de diverses mides i pesos. La primera menció escrita data del 1741. És reconegut amb la Indicació geogràfica protegida pel Departament d'Agricultura des del 2002.[6] Està inscrit al Registre comunitari[7] i regulat per l'Ordre AAR/429/2009 de la Generalitat.[8]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Coromines, Joan. «Suplement a Agramunt». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. II. 
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra». [Consulta: 15 febrer 2023].
  4. 324cat. «Els Premis Culturalia de Tàrrega reconeixen a la Revista Sió d'Agramunt pels seus 43 anys de vida», 26-10-2007. [Consulta: 15 febrer 2023].
  5. Aisa, Ferran «40 anys de la revista 'Sió' d'Agramunt». Avui Cultura.
  6. «Torro d'Agramunt». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
  7. «Registre comunitari Reglament (CE) núm. 1241/2002 (DOCE de 11.7.2002)». Unió Europea. [Consulta: 13 gener 2016].
  8. «ORDRE AAR/429/2009, de 22 de setembre, per la qual s'aprova el Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Torró d'Agramunt. (DOGC núm. 5478 - 06/10/2009)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2016].

Enllaços externs

modifica