Agricultura de Catalunya
L'agricultura de Catalunya es caracteritza per un predomini de les explotacions petites i mitjanes en què predominen els herbacis i els guarets. Tal com correspon a un país desenvolupat modern, ha anat perdent importància al PIB total en favor de la indústria i dels serveis.
Importància en el PIB modifica
El pes de les activitats agràries en l'economia catalana és decreixent, sent el 2006 l'1,5% del PIB[1] i el nombre d'explotacions s'ha anat reduint: de 115.291 el 1982 s'ha passat a 68.944 el 1997 i 55.096 el 2007.[2]
Explotacions modifica
Destaquen tres grans zones agràries: la de muntanya amb els Pirineus i els Prepirineus, en les quals predomina la ramaderia extensiva de boví i oví de carn,[nota 1] la zona central i les planes de Girona en les quals predomina el cereal i la ramaderia intensiva de porcí i boví de carn), i la regió de ponent i el sud, que suposa al voltant del 70% de les terres llaurades de Catalunya amb predomini de llenyosos: vinya, olivera, fruita fresca i fruita seca. A més, hi ha altres zones productives com l'horta dels voltants de Barcelona i la del delta de l'Ebre, l'oli de les Garrigues i Siurana i la fruita dolça de l'Empordà.[1]
Notes modifica
- ↑ en retrocés important
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Agricultura, ramaderia i pesca». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ «Explotacions agràries. Per personalitat jurídica». Anuari estadístic de Catalunya. Idescat. [Consulta: 6 agost 2011].