Agricultura ecològica
L'agricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors.[1] En general, refusa l'ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de conservants, colorants o altres additius durant la transformació d'aliments.[2]
A la Unió Europea l'agricultura ecològica és regulada pel reglament 834/2007 que especifica les tècniques i les productes que poden utilitzar-se. El mateix concepte és conegut amb noms diferents en diversos països. La terminologia de vegades pot portar a confusió: orgànic és l'adjectiu que fan servir en anglès, biològic en francès, alemany, portuguès i neerlandès, ecològic en català, romanès i castellà.[3] Els productes reben la denominació de «ecològic» o «biològic», abreujat «eco» o «bio».
En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l'home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la Revolució Verda, de caràcter hiperracionalista amb visió a curt termini, amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys col·laterals en l'ecosistema. El moviment va començar prudentment a Occident des de principis del segle XX quan els primers efectes negatius de l'ús a gran escala de fertilitzants artificials i del monoconreu massiu van fer-se visibles.[4] Després de «l'era dels plaguicides» (1940-1960)[5] el moviment va accelerar en observar, entre d'altres els efectes mediambientals desastrosos de l'insecticida DDT que ho matava tot sense selectivitat i que els insectes nocius, el seu primer blanc van desenvolupar resistència. A més, el verí (ara prohibit a Occident), reconegut com a contaminant orgànic persistent, en acumular-se en els mamífers al cim de la cadena alimentària, té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d'ocells com el pigarg americà i el falcó pelegrí.[6] El llibre de Rachel Louise Carson (1907-1964) Silent spring (Primavera silenciosa - 1962) va ser un avanç considerable en crear una consciència ecològica en l'opinió pública. El llibre va conduir a la prohibició del DDT el 1972 als Estats Units, malgrat l'oposició virulent del molt fort lobby de la indústria química.[7][8]
Per a primeres matèries toves com entre d'altres cafè, cotó, plàtans, oli de palma conreats a Orient, Àfrica i Sud-amèrica en països amb menys de protecció social, a la sol·licitud ecològica, s'hi va afegir la sensibilitat per a les condicions de treball, formació i sou dels productors i es va descobrir la complimentaritat amb els principis del comerç just.[9] A Occident també s'adona que una agricultura sostenible no és possible si els productors no reben una retribució honesta, que a més de la producció agroalimentària, pren en compte les tasques de manteniment del bé comú. Els grans grups de distribució exerceixen tal pressió sobre els preus,[10] que no li queden als agricultors mitjans per evitar monoconreu, per deixar terres verdes per biòtops i passadissos biològiques, per prevenir l'eutrofització dels rius etc. La Política Agrícola Comuna (2014-2020) de la Unió Europea vol entre d'altres fomentar la sostenibilitat ecològica, també en les explotacions convencionals i transformar els productors en gestors del paisatge rural i el seu ecosistema i guanyar una renda viable. Entre l'agricultura ecològica stricto sensu i «l'agricultura química» dels anys 1950 es desenvolupen tècniques intermediàries, com ara la producció integrada.[11] L'agricultura biodinàmica també és un tipus d'agricultura ecològica.[12]
Principis modifica
- Renúncia de productes químics de síntesi com a fungicides, adobs, herbicides…
- Renúncia de conservants, colorants o altres additius artificials en la transformació dels aliments.
- Renúncia d'organismes genèticament modificats
- Ús de fertilitzants d'origen orgànic per exemple fems, compost, adobs verds…
- La rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra.
- Ús del guaret per evitar l'esgotament de la terra.
- Control biològic de plagues: fauna auxiliar, rotenona, piretrines…
- Deixar zones no conreades per crear biòtops i refugis per a la fauna auxiliar
- En la ramaderia es prohibeix l'ús preventiu d'antibiòtics i altres medicaments per accelerar el creixement
- Respecte de normes minimals de superfície per cap de bestiar i la possibilitat de farratjar a cel obert
Estadístiques modifica
L'any 2017 al món hi havia 69,5 milions d'hectàrees sota conreu ecològic el que representava el 1,4% de les terres cultivades. El nombre d'operadors ecològics era de 2,9 milions.[13] Els països amb més superfície ecològica eren Austràlia (35,65 milions), Argentina (3,39), Xina (3,02) i Espanya (2,08). Els països amb un percentatge més alt de superfície agrícola de dedicada a la producció agrària ecològica eren Liechtenstein (37,9%), Samoa (37,6%) i Àustria (24,0%).[13]
La demanda mundial de productes ecològics creix entre un 10% i un 15% a l'any.[2] A Europa, la superfície de conreu ecològic ha augmentat dels 5,7 milions de hectàrees el 2002 fins a 14,6 milions el 2017, això és 2,9% del total.[13]
L'agricultura ecològica als Països Catalans modifica
El 2018, Catalunya comptava amb més de 3.859 operadors ecològics i 210.818 hectàrees de superfície certificada com a ecològica, això és el 16,8% de la superfície agrària útil. Destaca particularment el sector de la vinya on més del 26% de la superfície es conrea de segons la normativa de producció ecològica.[14] N'és exemplar l'aspiració de la Denominació d'Origen Alella d'esdevenir la primera denominació d'origen (DO) 100% ecològica.[15] Les Illes Balears comptaven amb 711 operadors ecològics que conreen 29.391 hectàrees, això és 29,85% de la terra arable.[16] Al País Valencià, a l'inici del 2016 hi havia 1808 productors ecològics, 406 empreses i un total de 73.656 hectàrees, 6% de la terra arable. El govern va presentar a principis de l'any 2016 un pla per duplicar l'agricultura ecològica i arribar el 2020 als 20% de la terra.[17][18] A Andorra el 2014 només hi havia 4 hectàrees o 0,02% de les terres agrícoles.[19] La manca d'una normativa reconeguda per Europa és una de les explicacions d'aquesta xifra baixa, cosa que el govern andorrà vol paliar el 2016.[20]
Referències modifica
- ↑ «Agricultura ecològica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «What is organic farming» (en anglès i la resta de llengües oficials a la ue). Comissió europea. [Consulta: agost 2016].
- ↑ «Règlement (CE) No 834/2007 du Conseil du 28 juin 2007 relatif à la production biologique et à l'étiquetage des produits biologiques et abrogeant le règlement (CEE) n°2092/91» (en francès i les altres llengues oficials de la ue). Diari Oficial de la Unió Europea, 20-07-2007, pàg. L189/1-23.
- ↑ Pollock, John «Green Revolutionary» (en anglès). MIT Technology Review, 18-12-2007 [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ Horne, Paul Anthony. CSIRO Publishing. Integrated pest management for crops and pastures, 2008, p. 2. ISBN 978-0-643-09257-0.
- ↑ Laumann, Vanessa. Environmental strategies to replace DDT and control malaria, 2009. ISBN 978-3-9812334-5-2.
- ↑ «Agricultura ecològica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carson, Rachel. Primavera silenciosa. Primera edición en Colección Booket, 2013. ISBN 978-84-08-11924-1.
- ↑ Morales Pérez, Soledad. «Comerç just i ecològic». A: Som el que consumim?: Escenaris i tendències en el consum de productes ecològics. volum 176 de Manuals Ars alimentaria. Universitat Oberta de Catalunya, 2011, p. 157 ss.. ISBN 9788497883870.
- ↑ Holdinghausen, Heike; Bonse, Eric «Der Rinderwahnsinn» (en alemany). Die Tageszeitung, 17-05-2015. «Zum Teil bekommen die Bauern nur noch 18 Cent für ein Kilogramm Milch. Das reicht nicht mal für das Futter der Kühe»
- ↑ Überblick über die Reform der GAP 2014-2020 (pdf) (en alemany). N°5 de Informationen zur Zukunft der Agrarpolitik. Comissió Europea, desembre del 2013, p. 11.
- ↑ Paull, John «The Secrets of Koberwitz: The Diffusion of Rudolf Steiner’s Agriculture Course and the Founding of Biodynamic Agriculture». Journal of Social Research & Policy. Journal of Social Research & Policy, 2011-07, pàg. 19-29. Arxivat de l'original el 2016-03-08 [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «The world of organic agriculture» (en anglès). FiBL & IFOAM - organics international, 2019. Arxivat de l'original el 2019-05-07. [Consulta: 5 abril 2019].
- ↑ «Observatori de l'agricultura i l'alimentació ecològiques». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ ACN «Alella aspira a ser la primera DO 100% ecològica». El Punt Avui, 07-08-2016, pàg. 27.
- ↑ «Sectors productius emergents». Invest in Balearics-Govern de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2016-05-08. [Consulta: agost 2016].
- ↑ «Cebrián duplicarà l'agricultura ecològica al País Valencià». Compromís, 27-01-2016.
- ↑ Bellón, Fernando «L'agricultura ecològica valenciana per fi té un pla». Samaruc Digital, 31-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-18 [Consulta: 16 agost 2016]. Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine.
- ↑ Willer & Lernoud, 2016, p. 48, 200.
- ↑ Domingo, Jordi «El ministeri regularà l'agricultura ecològica per poder demanar el logotip de la UE». Andorra Difusió, 20-03-2016.
Bibliografia modifica
- García Agustín, Pilar; Gonzálvez, Victor; Jacas, Josep. L 'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur. Volum 2 de Col·lecció Medi ambient. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2003, p. 638. ISBN 9788480214476.
- Benet i Mònico, Ariadna. Agricultura ecològica i sostenibilitat. volum 172 de Manuals. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2011, p. 304. ISBN 9788497889490.
- Bufí Tur, Andrea. L'evolució de l'agricultura ecològica a Europa, Espanya i Illes Balears (pdf -Memòria del Treball de Fi de Grau). Universitat de les Illes Balears, 2016, p. 50.
- Estadístiques de la producció agrària ecològica 2000 - 2018 (pdf). 2019. Observatori de l'agricultura i l'alimentació ecològiques - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, 2019, p. 49.
- Willer, Helga; Lernoud, Julia (editors). The World of Organic Agriculture Statistics and Emerging Trends 2019 (pdf) (en anglès). Bonn: Research Institute of Organic Agriculture FiBL IFOAM – Organics International, 2019, p. 356. ISBN 978-3-03736-118-4 [Consulta: 15 agost 2016]. Arxivat 2016-04-25 a Wayback Machine.
Enllaços externs modifica
- «Fitxes tècniques i divulgatives de producció agroalimentària ecològica». Generalitat de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
- «Portal web sobre producció agroalimentària ecològica». Generalitat de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
- «CCPAE: Consell català de la producció agrària ecològica».
- «CBPAE: Consell balear de la producció Agrària ecològica».
- «CAECV: Comité d'agricultura ecològica de la Comunitat Valenciana».
- «Organic Farming» (en anglès). Agriculture and rural development. Comissió Europea.