Obre el menú principal

Agrupació de Dones Antifeixistes

organtzació política

L'Agrupació de Dones Antifeixistes (amb diverses denominacions segons l'època: Associació de Dones Antifeixistes, Dones contra la Guerra i el Feixisme al seu inici i Unió de Dones Antifeixistes o Associació de Dones Antifeixistes Espanyoles en l'exili republicà) va ser una organització formada per dones a l'estat espanyol, que va néixer com a corresponsal de la Unió de Dones Contra la Guerra i el Feixisme creada per la Internacional Comunista amb motiu del triomf del dictador Hitler a Alemanya, i que va arribar a tenir més de 60.000 afiliades.[1]

Infotaula d'organitzacióAgrupació de Dones Antifeixistes
Calle la paz nº 38, Valencia.JPG
Seu durant la Guerra Civil del Comité Provincial de Dones Antifeixistes a València
Dades
Tipus organització política
Ideologia política esquerra i antifeixisme
Història
Creació 1933
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Dolores Ibárruri, la Passionària, va ser la presidenta de la Unió de Dones Antifascistes

Aquesta organització va néixer com a comunista, però inicialment permetia l'ingrés d'altres dones amb inquietuds polítiques anarquistes, republicanes, socialistes i fins i tot catòliques. L'any 1932, posteriorment a la seva fundació, la UGT va acordar rebaixar les seves quotes a la meitat per facilitar-hi l'ingrés de les dones, cosa que el 1936 va fer també la CNT. Així, a partir de la CNT va néixer el 1936 l'organització femenina Dones Lliures, que va compartir influència amb la Unió de Dones Antifeixistes -que així en va veure reduïda la seva- i amb la secretaria femenina del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).[2]

L’agrupació de Dones Antifeixistes va ser iniciada el 1933, però es consolidà el 1936 després d’esclatar la Guerra civil.[3] Eixe mateix any, Dolores Ibárruri, coneguda com la Passionària, va ser elegida presidenta de la Unió de Dones Antifeixistes, i va ser-ho durant tota la Guerra Civil espanyola. A partir de la guerra, l'organització va col·laborar amb el govern de la segona república a la confecció d'uniformes i roba per als refugiats i assistint als orfes de la guerra i als ferits als hospitals de campanya.[4]

En acabar la guerra, l'organització va rebre fortes represàlies per part del govern de la dictadura franquista, i moltes de les seves membres van ser empresonades o afusellades. L'organització com a tal va exiliar-se, distribuïda entre Mèxic, França i altres estats. A França, moltes membres van col·laborar amb la resistència francesa durant la Segona Guerra mundial i es van reorganitzar després d'acabada aquesta. Així, l'any 1946 van celebrar a Tolosa de Llenguadoc el seu primer congrés a l'exili, en què oferien ajuda als refugiats i als presoners d'Espanya.

A partir dels anys 60, sobretot la part que quedava a Mèxic, va ampliar la seva col·laboració amb altres organitzacions formades per dones d'altres estats, com El Salvador, Nicaragua o Cuba, per exemple enviant material escolar a la Federació de Dones Cubanes. La Unió de Dones Antifeixistes no es va dissoldre fins a l'alliberament de l'últim pres polític a l'estat espanyol.

Membres destacadesModifica

ReferènciesModifica

  1. http://enredacoop.es. «La agrupación de mujeres antifascistas». [Consulta: 20 abril 2017].
  2. «TOT ESTÀ PER FER VALÈNCIA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA (1936 - 1937)» (en català). [Consulta: 20 abril 2017].
  3. «Teresa Ramonet Gas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  4. «Asociaciones Femeninas en la Guerra» (en castellà). Villena.es/josemariasoler/, 2002. [Consulta: Abril 2017].
  5. «Carmen Caamaño Díaz». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. 6,0 6,1 «La transición borró los nombres de las mayores defensoras de la educación pública» (en es-es). Publico.es.
  7. Encarnación Fuyola PDF Consulta 24 de març del 2017
  8. «Enriqueta Agut». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  9. Diccionari biogràfic de dones. «Felisa Melendo Alonso». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  10. Diccionari biogràfic de dones. «Gregoria Lozoya Lag». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].
  11. «Manuela Ballester Vilaseca». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 febrer 2015].
  12. País, Ediciones El «Mujeres en el arte: Margarita Nelken, estudiosa, parlamentaria y luchadora» (en es). EL PAÍS, 09-07-2015.
  13. «Paquita Sánchez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  14. «Pilar Soler Miquel». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].}
  15. «Rosa Giner Martínez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  16. «Teresa Ramonet Gas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].}
  17. «ANARQUISTAS MA-ME» (en es-es). [Consulta: 20 abril 2017].
  18. Ángela, Cenarro; Régine, Illion. Feminismos. Contribuciones desde la historia (en es). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015-02-18. ISBN 9788416272433. 
  19. Martínez, Josebe. Exiliadas: escritoras, guerra civil y memoria (en es). Editorial Montesinos, 2007. ISBN 9788496831032. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica