Agulles de Santa Àgueda

Les Agulles de Santa Àgueda són una microrreserva de flora situada al Parc Natural del Desert de les Palmes, al terme municipal de Benicàssim, i té una superfície de 5,563 ha. Es tracta d'un accident geològic de gres, destacant el color rogenc, i essent l'única microrreserva de flora al parc natural.[1][2][3][4]

Infotaula de geografia físicaAgulles de Santa Àgueda
2020-01-05 Microrreserva Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim 05.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMicrorreserva de flora Modifica el valor a Wikidata
Part deParc Natural del Desert de les Palmes Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBenicàssim (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
 40° 04′ 33″ N, 0° 03′ 13″ E / 40.0759385°N,0.0536434°E / 40.0759385; 0.0536434Coord.: 40° 04′ 33″ N, 0° 03′ 13″ E / 40.0759385°N,0.0536434°E / 40.0759385; 0.0536434
Dades i xifres
Altitud539 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície5.563 ha Modifica el valor a Wikidata

Geogràficament estan situades entre la vessant del Desert de les Palmes i la conca del barranc de Miravet. Es tracta de cinc cims enllaçats i alineats en direcció Nord-Est. Tenen forma piramidal amb cims punxeguts i vessants llisos de gresos triàsics de color roig i rosat.[5]

És un indret d'especial atenció al Catàleg de Paisatges de Rellevància Regional, del Pla d'Acció Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat Valenciana, pel seus boscos de surera i el seu alt valor geològic. El nom d'Agulles de Santa Àgueda prové pel seu relleu tan escarpat i en honor de Santa Àgueda patrona de Benicàssim. Des dels seus cims es gaudeixen de bones panoràmiques.[1][2][3][5]

Espècies prioritàriesModifica

Segons l'Ordre de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declararen 22 microreserves vegetals a la província de Castelló, i Publicat en el DOGV núm. 3930 d'1 de febrer 2001 s'estableixen com a espècies prioritàries: Biscutella calduchii, Biscutella carolipauana, Crassula campestris, Cytisus villosus, Peucedanum officinale ssp. stenocarpum i Quercus suber.[1][4]

Al vessant nord-oest de les Agulles de Santa Àgueda encara existeixen xicotets boscos aïllats d'alzina surera, la reducció d'estos boscos ha estat causada per les transformacions agrícoles del sòl, el carboneig, la creació de terrenys de pastura i els incendis forestals. Els matollars més representatius són el romer, el timó, l'argelaga, el bruc, l'albada, les estepes blanca i negra i espècies endèmiques rares o amenaçades protegides per la figura de microrreserva de flora.[6]

Unitats de vegetació prioritàries[4]Modifica

  • Comunitats de teròfits de lleixes de penyals silicis (codi Natura 2000: 8230).
  • Bosquets relictes de sureres de Quercus suber en regeneració post-incendi (codi Natura 2000: 9330).
  • Bruguerars silicícoles serials amb llentiscle (codi Natura 2000: 4030).

Limitacions d'ús[4]Modifica

Queda prohibit el desenvolupament d'activitats d'escalada en tota la microreserva, excepte autorització expressa per motius científics o conservacionistes.

Queda prohibida la realització de marques o senyals amb pintura o altres materials indelebles en la microreserva.

No podran realitzar-se aclarides o labors silvícoles dins de la microreserva, exceptuats els casos següents:

  • a) Les extraccions per motius fitosanitaris o per a prevenció de danys per caiguda sobre les persones o les poblacions d'espècies protegides o amenaçades.
  • b) Aclarides postincendi, en el cas que la zona patira incendis forestals. Aquestes aclarides hauran de constar d'un programa específic multianual.

En cas de realitzar aprofitament de suro, s'ha d'evitar l'afectació negativa a la microreserva.

En el cas que es dissenyen o realitzen pels voltants aclarides de vegetació o altres mesures de reducció de la combustibilitat, cal respectar un radi mínim de 100 metres al voltant del perímetre de la microreserva, dins de la forest d'utilitat pública, en què aquestes activitats estiguen sensiblement atenuades.

Incendis forestalsModifica

S'han produït diversos incendis en este paratge natural, l'any 1985 va haver un gran incendi que va afectar la superfície i les copes dels arbres; l'any 2017 a la falda de les agulles afectant 500 m2 de matollars i pinada. L'any 2018 un xicotet incendi es va produir a la zona forestal a la base de les Agulles, controlant-se uns 40 minuts més tard.[7][8][9]

Dades: Q6013411

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Descripció - Generalitat Valenciana». [Consulta: 19 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 «El Parc Natural del Desert de Les Palmes». Arxivat de l'original el 2020-01-15. [Consulta: 19 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 «Catàleg dels Paisatges de Rellevància Regional» (en castellà). Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, març 2011. [Consulta: 19 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Fitxa disposició - Generalitat Valenciana». [Consulta: 20 gener 2020].
  5. 5,0 5,1 Sos Baynat, Vicente «El valle de Miravet y "les Agulles de Santa Agueda"». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Octubre-desembre 1959.
  6. «Nostra Terraes». ONGEDC NATURA - Fundació Omacha, 2007. [Consulta: 19 gener 2020].
  7. Fos Martín, Simón; Calatayud Chover, Ángeles; Barreno Rodríguez, Eva «Diversidad liquénica asociada a fenómenos post-incendio en los alcornocales valenciano-castellonenses.» (en castellà). FOS, Simón ; CALATAYUD, Ángeles ; BARRENO, Eva. Diversidad liquénica asociada a fenómenos post-incendio en los alcornocales valenciano-castellonenses. En: Botanica Complutensis, 2001, vol. 25, p. 103-113, 2001.
  8. «Un incendio quema 500 metros cuadrados en les Agulles de Santa Águeda de Benicàssim» (en espanyol europeu), 17-08-2017. [Consulta: 19 gener 2020].
  9. «Esglai en el Desert de les Palmes amb un xicotet incendi ja controlat». levante-emv.com, 10-07-2018. [Consulta: 19 gener 2020].