Agustí Albors i Blanes

polític espanyol

Agustí Albors i Blanes (Alcoi, 25 de maig de 1822 - 10 de juliol de 1873) fou un polític valencià, també conegut com el pelletes. Membre del Partit Republicà Democràtic Federal, va ser alcalde d'Alcoi durant la Primera República Espanyola, i va morir violentament durant la revolució del Petroli.

Infotaula de personaAgustí Albors i Blanes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Agustí Albors Blanes Modifica el valor a Wikidata
25 maig 1822 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1873 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
66è Batlle d'Alcoi
12 febrer 1873 – 10 juliol 1873
← valor desconegut – Severí Albarracín Broseta →
Diputat al Congrés dels Diputats
16 febrer 1869 – 2 gener 1871
Circumscripció electoral: Alcoi
61è Batlle d'Alcoi
20 octubre 1868 – 1r març 1869
← valor desconegut – valor desconegut → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal (1868–1873)
Partit Progressista (1840–1868) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Milícia Nacional (1837–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteRevolució del Petroli, rebel·lió de Boné i Vicalvarada Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill d'un industrial paperer d'idees progressistes, el 1837 ingressà a la Milícia Nacional i el 1840 al Partit Progressista. Participà en la rebel·lió de Boné el 1844, raó per la qual s'hagué d'exiliar a França i fou condemnat en contumàcia a 22 anys de presó. Va tornar arran d'un indult el 1846 i participà en la revolució de 1854.

 
Mort d'Albors

El 1855 fou nomenat tinent d'alcalde d'Alcoi i comandant de la Milícia Nacional, però el 1856 fou destituït per Leopoldo O'Donnell, tot i que fou novament escollit regidor entre 1857 i 1860. Simultàniament es dedicà a fundar dues fàbriques tèxtils i abandonà el Partit Progressista per a passar al Partit Democràtic. Va participar en la revolta del general Joan Prim i Prats contra el govern moderat d'agost de 1867 i fou bandejat a les Illes Marianes, encara que posteriorment fou indultat.

Va dirigir la revolució de 1868 a Alcoi, presidint la Junta Provisional i enfrontant-se a l'exèrcit. Fou designat alcalde i a les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a Corts pel Partit Republicà Democràtic Federal, i formà part del Club Democràtic Antón Martín de Madrid.

Va dirigir la revolta federalista a Alcoi l'agost de 1869 i fou escollit novament regidor de l'ajuntament d'Alcoi. Fou nomenat alcalde el 9 de febrer de 1873, i fou qui proclamà la Primera República Espanyola. Quan el juliol l'AIT va declarar la vaga general a Alcoi va utilitzar la força pública contra els vaguistes, raó per la qual fou assassinat i el seu cos arrossegat pels carrers d'Alcoi durant l'anomenada revolució del Petroli.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica