Agustí Ros i Vilanova
Agustí Ros i Vilanova (Barcelona, 26 de maig de 1952) és un actor, ballarí, coreògraf i estudiós de cinetografia Laban català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1952  (71 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre |
És un dels estudiosos de referència en notació coreogràfica segons el sistema Laban a l'Estat. La seva trajectòria professional s'ha desenvolupat a cavall de la pràctica escènica, la teoria i la gestió pública. Ha col·laborat d'assessor en entitats com el Consejo Nacional de la Danza de l'INAEM i ha dirigit el programa ENDANSA de la Generalitat de Catalunya. Ros també està vinculat amb entitats internacionals, com l'International Council of Kinetography Laban (ICKL).[1]
Juntament amb d'altres expert, ha recuperat el Contrapàs llarg de Torelló. Ros ha publicat a la revista Estudis Escènics amb regularitat i ha traduït del francès al català La gramàtica de la notació Laban (2010), escrita per Jacqueline Challet-Haas.[1]
Biografia modifica
Es va llicenciar en art dramàtic per l'Institut del Teatre i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. A causa de l'interès per l'expressió corporal de l'actor, Ros es forma en diferents tècniques i estils de dansa moderna, clàssica i també dansa barroca. Estudià a l'Estudi Anna Maleras i participà en diverses funcions del grup, i va seguir formant-se com a ballarí becat al Centre International de la Danse, de París. La pedagoga Jacqueline Challet-Haas l'introdueix en la cinetografia Laban, estudis que Ros amplia a Nova York i París.[1]
Quan torna a Barcelona, Ros treballa puntualment com a actor o ballarí, però es dedica especialment a crear coreografies d'espectacles com Antaviana (1978), de Dagoll Dagom; Antígona (1978), dirigida per Josep Montanyés, o Mahagonny (1977), sota la direcció de Fabià Puigserver al Teatre Lliure, entre d'altres. També treballa amb directors de cinema i realitzadors de televisió. Paral·lelament, Agustí Ros amb Jesús Bruguet i Mònica Romeu funden La Gran Companyia, grup amb què participa en tres muntatges com a intèrpret.[1]
El 1982 entra com a professor al Centre d'Osona de l'Institut del Teatre, on ensenya dansa. A partir del 1990 s'incorpora al centre de Barcelona. Durant aquesta etapa, combina la docència amb la programació de dansa a l'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya (1992-1995) i també col·labora amb el Amics de l'Òpera de Sabadell i Pau Monterde en el muntatge de les coreografies d'òperes. Ros, que des del 1998 fins al 2005 va ocupar el càrrec de secretari acadèmic general de l'Institut del Teatre, a partir del 2001 —quan es crea el Conservatori Superior de Dansa (CSD)— comença a impartir cinetografia Laban. De 2008 a 2017 va ser secretari acadèmic del CSD. En els darrers anys ha creat les aquarel·les que il·lustren el llibre de Jordi Fàbrega Interpretación para bailarines. Fundamentos teóricos y cien ejercicios prácticos, i ha redactat la seva tesi doctoral sobre la cinetografia Laban / Labanotation com a instrument per a l'anàlisi de l'espai i el temps coreogràfics.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Brufau i Bonet, Clàudia. «Agustí Ros». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 31 març 2021].